CRÍTICA TV

El linxament de l’Ildefonso

A La mañana, a TVE, estaven parlant de sobrepès i van fer sortir un voluntari del públic per fer de conillet d’Índies. La víctima va ser un tal Ildefonso, d’uns 60 anys, repentinat, amb barbó, força mal aspecte en general i amb pinta de conèixer a la perfecció tots els bars de la zona i de part de l’estranger. Una de les doctores col·laboradores me li fa treure la camisa i surt a la llum una panxa considerable. Estem parlant d’un abdomen treballat durant anys. Una imatge potent a aquelles hores del matí. “Estamos en 130 de cintura ”, ens fa saber la doctora tota excitada després d’haver-li mesurat la cintura amb una notable dificultat. “ Eso es bueno, ¿no? ”, diu l’Ildefonso. “ En absoluto, es peligroso ”, li replica la doctora. I a l’incaut voluntari li canvia la cara de cop. S’hauria d’haver quedat al bar, deu pensar, lamentant més que mai haver-se ofert voluntari. Després me l’estiren en una llitera per palpar-li el fetge però per culpa del greix acumulat a la panxa esdevé una missió impossible. Un drama. Caldrà fer-li una ecografia. L’Ildefonso, a aquestes altures, està nerviós i comença a parlar pels descosits: “ Reconozco que estoy un poco gordete, pero el jamoncito, una cervecita... Me tengo que cuidar un poco, aunque estoy sanote, yo me encuentro fenomenal ”. Aleshores entra en joc Mariló Montero, que comença a interrogar un ja desbordat Ildefonso, que reconeix: “ Los médicos como más lejos mejor, me dan miedo ”. “ Pues no sé por qué ha venido porqué aquí está rodeado ”, li etziba la Mariló en lloc de tranquil·litzar-lo. “ ¡Que venga la psicóloga! ”, crida la Mariló. “ ¿Me va a llevar al manicomio? ”, pregunta l’Ildefonso espantat. I apareix la psicòloga per explicar-li que no ha de tenir por d’anar al metge, que tampoc maten a ningú. Tampoc calia. I li fan l’ecografia allà en directe que demostra que té un munt de greix al fetge. Una clara situació de risc. Això sí, el doctor que l’està explorant, per animar-lo, li diu que com a mínim no té cap pedra en aquest òrgan. “ Vaya, que estoy de maravilla, que siga cuidándome así de bien ”, interpreta en veu alta l’Ildefonso. Greu error. “ ¿Pero usted entiende lo que le está diciendo el doctor? ”, diu indignada la Mariló apujant el to. I l’home, suposo que fart de ser recriminat i estovat en públic, acaba desmuntant-se davant tanta pressió: “ Vaya, que me tengo que quitar de todo, que me tengo que morir entonces ”. Pobre home, veure’s així, humiliat en públic, quan ell segur que només volia viure l’experiència de veure un programa de televisió en directe i poder conèixer la Mariló, i qui sap si fer-li dos petons. Quin disgust. Quin trauma. Quina putada. I per part del programa que s’ho facin mirar: no es pot exposar a ningú d’aquesta manera i quedar-se tan ample. No hi ha dret. Tots som l’Ildefonso.