CRÍTICA TV

Heroi constitucional

A El intermedio de La Sexta van tornar a fer l’exercici humorístic de sortir al carrer per preguntar als adolescents sobre l’intent de cop d’estat del 23-F. Ho fan cada any i sempre els hi funciona perquè acaba sent una peça hilarant. “ ¿Sabes qué pasó en España el 23-F de hace 35 años? ”, preguntava una redactora pels carrers de Madrid. “ El pueblo se rebeló contra el Ministerio y el Parlamento por la Guerra Civil, más o menos por ahí ”, deia una noia. “ ¿Qué día es hoy? ”, insistia a un altre noi. “ Estamos en febrero ”, només encertava a dir. A la noia d’abans també li preguntaven quina d’aquestes 4 frases es va popularitzar aquell 23 de febrer de 1981: “ ¿Por qué no te callas?”, “Se sienten, coño”, “Anoche tuve un sueño” i “A Dios pongo por testigo que jamás volveré a pasar hambre ”. “Esta última me suena ”, deia la noia amb la seguretat que només et pot donar la ignorància. Una altra noia apostava per “ Anoche tuve un sueño ” i desenvolupava una confusa i apassionant teoria sobre si els somnis s’acompleixen mitja hora abans d’anar a dormir. Dos dels enquestats descartaven “ Se sienten, coño ” perquè la trobaven impròpia i de mal gust. Com és la realitat. Els joves també van destacar que “ Franco también debió tirar algún tiro ” i que “ Reaccionó de forma dura al golpe ”. Els interrogats acaben explicant a càmera que els imparteixen la història d’Espanya de la prehistòria a Aznar en només un curs i que ho troben insuficient. Encara que l’enquesta no té cap rigor ni finalitat estadística, salta a la vista que les mancances hi són. S’ho han de fer mirar. Les millors eines per no repetir errors són la cultura i l’educació. Mentrestant a La 2 es podia tornar a veure 23-F, la película, de Chema de la Peña. El film narra de manera trepidant les 17 hores llargues del cop d’estat, una drama històric que també inclou imatges reals dels fets. Narrat amb solvència, hi destaca un enorme Paco Tous fent d’Antonio Tejero. La cinta ens mostra un tinent coronel de la Guàrdia Civil, molt dur, malparlat, fanàtic i amb no gaires llums que s’acaba adonant massa tard que tots l’han utilitzat. Alfonso Armada, interpretat per Juan Diego, se’ns mostra com un covard, conspirador i traïdor. D’altra banda, la imatge del rei Joan Carles en surt reforçada, ja que el mostra enèrgic, capaç i en tot moment decidit a salvar la democràcia. Un heroi constitucional com mai s’havia vist. Qui ens havia de dir que acabaria matant elefants per aquests mons de Déu. De la Peña compra la història oficial, promonàrquica, que probablement s’allunya del que realment va passar, però aconsegueix explicar alguns moments de tensió de forma solvent i mantenir l’interès de l’espectador. El film val la pena per fer-se una idea general de tot plegat. Per cert, ¿sabeu quantes persones van anar a veure la pel·lícula al cinema quan es va estrenar el 2011? Només 50.000. Aquesta dada potser explica moltes coses.