CRÍTICA TV

El viral del duel a mort

L’altre dia m’explicava un bon amic que un vídeo protagonitzat per ell, que ha esdevingut un viral, li ha canviat del tot la vida. Quan semblava que havia tocat fons del tot, perquè la vida a vegades és així de puta, i hi ha gent que encara la fa més complicada, el viral havia sigut un autèntic salvavides. Una oportunitat única per tornar a començar, per tornar a il·lusionar-se, per tornar a ser i no deixar que guanyin els mercaders de la por. Emocionant.

El viral que us comento avui és un viral molt diferent, per desgràcia. Està corrent per la xarxa un fragment d’una tertúlia radiofònica de Radio Intereconomía. En pocs dies ja acumula més de 150.000 visionats només a YouTube.

En el document, el general retirat Manuel Fernández-Monzón desafia l’actor Willy Toledo a un duel a mort. “ Le digo desde aquí, públicamente, aunque él no sabe qué es la palabra ‘honor’, que yo le reto a un duelo a muerte, con el arma que exija ”, diu el general amb una cara que faria por al mateix Jack l’Esbudellador. I per si hi havia qualsevol dubte, afegeix sense matisos: “ Me gustaría vérmelo enfrente con una pistola en la mano ”. Un altre tertulià, en lloc d’advertir-li que això que proposa és considerat un delicte en la majoria de països civilitzats des de principis del segle XX, encara tira més llenya al foc: “ Creo que ese señor no tendría ni que tener ese honor de enfrentarse a usted ”. Fantàstic. I tot plegat perquè les opinions sobre Espanya de Willy Toledo no agraden a aquests senyors que són a la dreta de l’extrema dreta que hi ha més a la dreta.

Però la cosa no acaba aquí. El presentador de l’espai s’ofereix molt seriosament al general retirat: “ Yo le haré de padrino si usté me lo permite ”. Com per donar més pompa a tot plegat i per complir amb l’estricte ritual d’aquesta mena de duels. I el general espanyol, envalentit sense cap dubte pel suport incondicional i militant dels seus companys de tertúlia carpetovetònica, s’excita i deixa anar: “ Y ojalá lo pudiéramos hacer en el Bernabéu o en el Nou Camp ”. Rialles a l’estudi. Un duel de Champions, vaja. Davant de públic i suposo que amb l’himne d’Espanya, en lloc del de la Champions, abans de triar les armes. I la gent passant religiosament per taquilla, suposo, per pagar el sou d’aquests tertulians que en qualsevol país normal tindrien una ordre d’allunyament de qualsevol micròfon radiofònic o plató de televisió.

I quan la cosa ja no pot ser més esperpèntica i surrealista, el presentador obre el debat sobre qui hauria de ser el padrí de Willy Toledo: “ Toledo podría llevar de padrino a Zapatero o a Javier Bardem, no? ” A la qual cosa replica un tertulià: “ O a Pablo Iglesias ”. I un altre membre de la taula diu que “ Pablo Iglesias está más preocupado con la cabra de la Legión ahora mismo ”. No és cap broma de mal gust. En ple segle XXI, això està passant.