La nova pirateria a Somàlia

Somàlia té el privilegi de ser el país africà amb més quilòmetres de costa. I, a més, les nostres aigües són molt riques, de les més productives del món, i estan plenes de bancs de tonyines d’aleta groga, peixos espasa, llampugues i sardines. Però, des de fa més de 30 anys, aquesta selva marina tan plena de vida també és l’origen i escenari d’un greu conflicte: vaixells de pesca il·legals, no denunciats i no regulars (IUU, per les sigles en anglès) saquegen les nostres aigües, ens roben el peix i venen tot el que capturen en ports llunyans.

Fa uns anys la invasió de pesquers il·legals sense denunciar ni regular va provocar una onada de pirateria a les aigües somalis que va acabar afectant la indústria de la pesca a escala mundial. Com tothom recorda, s’hi van perdre milers de milions de dòlars de benefici. A mesura que els pesquers il·legals procedents d’altres països marxaven de les nostres aigües, els pirates somalis van centrar-se en altres embarcacions molt més lucratives, com els vaixells de càrrega o els petroliers. I ara que la pirateria gairebé s’ha eradicat els vaixells estrangers tornen per pescar al nostre mar.

Un informe de la plataforma Secure Fisheries, titulat Securing Somali fisheries [Assegurant la pesca somali], revela noves dades obtingudes per satèl·lit que demostren que els pesquers estrangers IUU capturen tres vegades més peix que els pesquers somalis. Els vaixells estrangers pesquen les varietats més valuoses i, a conseqüència d’això, els pesquers somalis han de competir pel peix més barat.

I el que és encara pitjor: l’informe assenyala que l’activitat de les flotes estrangeres ha derivat en una situació de pesca abusiva que, alhora, ha fet disminuir la població de peixos espasa, pagres, marlins i taurons. Aquests pesquers fan servir teranyines i altres mètodes de pesca d’arrossegament de forma totalment impune i temerària, arrossegant xarxes molt pesades, arrasant el fons marí i fent malbé una superfície de 120.000 quilòmetres quadrats d’hàbitat natural. Els danys causats són tan greus que encara que la pesca de ròssec s’aturés avui haurien de passar anys perquè aquesta zona es recuperés.

El saqueig del nostre ecosistema marítim s’està produint malgrat els esforços de Somàlia, que durant l’últim any i mig ha fet grans avenços per millorar la gestió de les nostres aigües.

El mes de juny del 2014 el govern somali va reclamar una zona econòmica exclusiva (ZEE) de 200 milles nàutiques per al país, d’acord amb les disposicions del dret del mar de la Convenció de les Nacions Unides. Al desembre vam aprovar la llei de pesca somali, que prohibeix explícitament la pesca d’arrossegament. Es tracta d’una legislació pionera que proposa un seguiment i un control més eficients del fons marí, una gestió de la pesca amb un enfocament basat en l’ecosistema mitjançant la qual aquesta activitat pugui dirigir-se transversalment, a més d’exigir la protecció de les espècies que estan amenaçades.

Hem aconseguit molts avenços en la gestió de l’activitat pesquera a nivell intern, però encara ens falta la capacitat necessària per vigilar les nostres aigües, que ocupen una vasta extensió. La comunitat internacional podria marcar la diferència si ajudés el govern somali a fer el seguiment marítim i controlar la ZEE de Somàlia. Alhora, però, també caldria millorar la coordinació d’equips i compartir la informació que recopilen les patrulles navals, fonamental per avaluar la situació.

Segons l’informe de Secure Fisheries, si s’eliminés la pesca IUU avui mateix, Somàlia podria començar a emetre permisos de pesca i promoure una comercialització sostenible de la tonyina, per exemple, un negoci que generaria un benefici anual de 17 milions de dòlars. Aquests beneficis podrien reinvertir-se en una millora de les infraestructures (construir nous ports, millorar i modernitzar les instal·lacions de conservació i processament) que servissin per impulsar la nostra indústria, tant dels vaixells que es dediquen a la pesca artesanal com dels que es dediquen a la pesca industrial.

La fi de la pesca il·legal, sense denunciar i sense regular també permetria que la població de peixos es recuperés, cosa que donaria pas a una indústria pesquera més pròspera a Somàlia, i proporcionaria els fons necessaris perquè el govern recopilés dades de gran utilitat i pogués dur a terme una millor gestió dels recursos. Els informes mostren que una gestió més respectuosa dels bancs de peixos generaria encara més beneficis. De fet, gairebé la meitat de les nostres zones pesqueres s’exploten de manera sostenible, però necessitem invertir en unes infraestructures millors perquè la indústria assoleixi el màxim potencial.

No hauríem de permetre que la pesca en aigües somalis segueixi sent lliure i gratuïta per a tothom, i encara menys quan els vaixells estrangers exploten el nostre ecosistema d’una manera insostenible. Faig una crida a la comunitat internacional perquè col·labori amb el govern somali i junts puguem aturar la pesca IUU a les nostres aigües d’una vegada per totes.

Aquesta unió milloraria la seguretat marítima i impulsaria la indústria pesquera del país, que beneficia i manté l’economia de tots els somalis. Una indústria pesquera sostenible i dinàmica contribuiria a construir un país més estable i pròsper. Tenint en compte el gran potencial de Somàlia i la seva posició estratègica, és una aposta a la qual tothom hauria de donar suport.

Copyright Project Syndicate