EL MECENATGE AL SEGLE XXI

La importància de la fiscalitat (i del frau)

Quins són els factors clau per aconseguir més implicació de la societat en el finançament d’activitats d’interès general? Activitats en l’àmbit social, de recerca o de promoció de les arts, entre moltes altres.

La creació d’un entorn que ho afavoreixi depèn de molts elements, dintre dels quals s’acostuma a parlar de la necessitat de crear un marc adequat d’incentius fiscals. ¿Tan important és l’existència d’aquest tipus d’incentius? La resposta, tenint en compte l’experiència d’altres societats, només pot ser positiva: el mecenatge és sensible a l’existència d’un règim tributari que l’incentivi. S’ha parlat molt de la necessitat de millorar la normativa de l’estat espanyol sobre mecenatge, però segueix lluny de la regulació existent en altres indrets, entre els quals voldria destacar els casos dels Estats Units i de França.

Als Estats Units el mecenatge està regulat, pel que fa a les aportacions de les persones físiques, des del 1917 (War Revenue Act), i des del 1935 per a les persones jurídiques. El 75% de les donacions les fan les persones físiques i la resta les entitats jurídiques. Pel que fa a les primeres, el règim fiscal és difícilment superable: l’import donat redueix la base imposable de qui fa l’aportació, fins a determinats límits, força amplis. És a dir, respectant aquests límits la renda donada no paga impostos. Per a les aportacions realitzades per les persones jurídiques, els límits són inferiors.

El cas de França és també força indicatiu de la importància dels incentius fiscals. L’any 2003 es va introduir una reforma que va suposar un clar impuls a les donacions, que van augmentar significativament. L’objectiu de la reforma va consistir a “implicar en la vida cultural tots els actors de la societat civil, particulars, associacions, fundacions i empreses”. Tot això en un país on la iniciativa pública sempre ha estat molt present en el finançament de les activitats d’interès general. Sense entrar en gaires detalls, podem recordar que les persones físiques es poden deduir a França fins a un 66% del valor de la donació, un percentatge que pot pujar fins al 75% en determinats casos (activitats de caràcter assistencial), gairebé el doble que en el règim espanyol, amb un límit sobre la base imposable també molt superior. Per a les persones jurídiques, la deducció és del 60% (35%-40% en el règim espanyol), amb un límit del 0,5% del volum de negoci.

No voldria deixar de fer també una referència al Regne Unit i a l’enorme base social que hi té el mecenatge: d’acord amb les dades de l’informe del 2012 d’UK Giving, un 54% dels adults van fer una donació a una charity en el període 2007-2008. I l’import donat en els anys 2011-2012 va ser de 9.000 milions de lliures. No està gens malament, ¿no creuen?

Però al començament de l’article he parlat de factors que impulsen el mecenatge, en plural. El marc fiscal, tot i la seva importància, no és l’únic. Voldria fer referència a dos elements addicionals. El primer té a veure amb el lligam que es produeix a la societat dels Estats Units entre moltes persones i les universitats on s’han format. És una relació en molts casos d’agraïment, de reconeixement d’una formació rebuda que els ha permès fer un salt personal, de coneixement i també professional en les seves vides. Passejar pel campus d’alguna d’aquestes universitats posa de manifest aquest vincle: edificis dedicats a la recerca finançats per exalumnes, etc. Un vincle i un agraïment que també es perceben llegint llibres escrits tant per acadèmics com per homes de negocis o, senzillament, per persones que expliquen la seva experiència vital (Hillbilly Elegy n’és un bon exemple). Aquest vincle no s’observa a casa nostra. Hi ha persones que el tenen, això és segur, però no té la mateixa força. I aquesta circumstància té més a veure amb temes de funcionament de les universitats que no pas amb incentius fiscals.

Un altre factor que pot influir en el mecenatge és el frau fiscal. En una societat on és molt elevat, com és el cas de l’Estat, es produeix un fre a la implicació de la societat en el finançament de les activitats d’interès general. Per diferents motius: primer, perquè difícilment el diner que no ha pagat impostos entrarà en el circuit de finançar entitats no lucratives; segon, perquè qui no paga impostos no sembla tenir el perfil personal més adequat per involucrar-se a impulsar activitats d’interès general, i, tercer, i molt important, perquè els molts que paguen els seus tributs, amb l’excés que se’ls demana com a conseqüència de l’elevat frau, raonablement tindran poques ganes de fer una contribució a les activitats d’interès general amb caràcter addicional a la que ja fan per raó del millorable funcionament del sistema tributari.