Una conversa espai-temps molt íntima amb l'Amparo Soler Leal

¿Amparo? Sí, dime. Sóc l'Hermann. Hola, Hermann, petonets. Tu, Amparo, sempre acabaves les nostres converses telefòniques amb un entranyable, sonor i sil·labejat 'petonets'. Tu, d'origen valencià per part de pare. Tu, que finalment no vares –llàstima– arribar a interpretar una obra amb la teva llengua paterna. La del teu pare, Soler Marí, actor i director d'escena que, per cert, té un llibre sobre l'ofici de director.

Recordes la nostra estada a l'illa de Menorca per rodar 'Els papers d'Aspern', el film de Jordi Cadena? I recordes la festa de fi de rodatge a Ciutadella, a casa nostra? L'atmosfera etílica era visible. El Jordi Cadena, amb una càmera petita, enregistrava el serpenteig dels balls i l'exaltació dels brindis de tot l'equip de rodatge. Yo en la película iba sentada en una majestuosa silla de ruedas. Mi papel era el de Juliana, una aristócrata que preservaba el tesoro de unos extraños papeles. Ah, y después tú me propusiste volver a los escenarios después de años y años de cine. Era una obra que se llamaba 'Amanda'.

Sí, Amparo, sí, aquesta Amanda la varem fer a la Sala Beckett, la de José Sanchis Sinisterra. Volies, justament, que el teu retorn al teatre tingués lloc en una sala alternativa. I tenies de 'partenaire' Jordi Dauder. Y luego tú, Hermann, me convocaste en el bar de un museo y me propusiste hacer 'La Celestina'. Inmediatamente dije "siiii", tal vez influida por el recuerdo de la interpretación de mi madre, Milagros. Sí, Amparo. La Celestina de la teva mare havia fet història. Tanmateix, aquella era una Celestina de l'Espanya negra i la que varem fer junts era lluminosa, mediterrània, blava i blanca.

Hermann, te dejo, tengo la partida de póquer con las amigas, como cada tarde. Y después la cena con Alfredo. Petonets!

Penjo l'aparell i se m'entrecreuen imatges, fotogrames, dels films que interpretaves tu, Amparo, amb Buñuel, Fernando Fernán Gómez, Berlanga, i, sobretot, del teu rostre fràgil, acollidor, viu, amb el somriure permanent entre la ironia i la tendresa.