Aznar quan pensa

L'argumentari de FAES contra el dret a decidir a Catalunya està tan ple de contradiccions, falsedats i inconsistència intel·lectual que no val la pena ni intentar respondre, ni tan sols puntualment. En tot cas, caldria subratllar que tant José María Aznar com la resta dels espanyols se'l prenen seriosament i se'l creuen com si consistira en unes noves taules de la llei divina.

La veritat és que cap intel·lectual espanyol ha sospitat i insinuat com a hipòtesi que aquesta mena d'argumentaris són la superestructura d'una infraestructura de poder i domini (seguint una terminologia clàssica). I resulta comprensible l'absència d'un pensament així, ja que naturalment s'és abans espanyol que intel·lectual, per a desgràcia de tothom.

Posem-nos en la pell d'Aznar. És un home que concep la democràcia d'una manera rígida i rudimentària. El personal vota cada quatre anys enmig d'unes bones campanyes publicitaris i després tot allò que siga política passa a mans dels mecanismes de l'estat. De sobte, però, milions de persones volen abandonar quatre províncies de l'estat.

La caiguda del cavall de sant Pau degué ser una broma al costat de la d'Aznar. Són segles d'història de poder i domini que aquest senyor ha heretat. Per fortuna per a ell, no necessita esmentar les vergonyes, la infraestructura, perquè els instruments polítics de control social s'elevaren als altars (per continuar amb símils religiosos).

La creu consagrada de la Inquisició ha esdevingut la constitució actual. I el foc, la força repressiva. Aznar hi confia, en l'una i en l'altra. Al capdavall els catalans han patit la història al contrari, segles de sotmetiment i espoli. ¿Fins a quin punt el seu ADN cultural n'ha quedat afectat? Quina capacitat de resistència tenen?

Aznar també deu preguntar-se si això dels catalans serà un fet aïllat. De la història no se'n pot refiar ningú i menys ell... Perquè també podria ser que l'independentisme català s'escampara com a independentisme o com a qualsevol altra forma d'alliberament col·lectiu. Però Aznar prou té ara a organitzar la processó patriòtica dels símbols sagrats.