Centrar-se i repetir el discurs

Però, ¿en què pensa l'oligarquia de Madrid i delegats provincials, més enllà de continuar sent l'oligarquia de Madrid? Que els faça feredat deixar de ser-ho és una altra qüestió. Segons tinc entès, en privat i en un llenguatge eufemístic, no hi ha ningú de l'oligarquia que no visca obsessivament pendent de la continuïtat de l'oligarquia.

Cal centrar-se i repetir el discurs en el seu nucli essencial: les persones són lliures de viure com vulguen, amb qui vulguen, fins i tot aixecar-se de la taula i dir: "Adéu-siau, no m'esperen més. Tinguen bon dia, senyores i cavallers". Perquè la gent ja no creu que alguns poden ser uns privilegiats contra els interessos de la majoria.

Si vostès volen, no utilitzarem el nou pensament democràtic, que no patirà de l'esclerotització de l'actual i no permetrà la desigualtat social ni la prohibició de la pràctica de la llibertat. Com que sembla que l'oligarquia, en ple naufragi, s'agafa els conceptes molt al peu de la lletra, caldrà recórrer a l'asèpsia del diccionari.

En el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, 'societat' significa "reunió permanent de persones que viuen segons uns valors i sota unes lleis comuns". Com és lògic, primer han de viure segons uns valors i després, atenent els valors, viure sota unes lleis comunes. Mai al revés! I en el moment que no es compartisquen els valors, ja no es tracta d'una societat.

En el cas de Catalunya, la societat –o majoria democràtica– ja no accepta el valor de la dependència de l'oligarquia de Madrid i delegats, entre els quals el meu paisà Sr. Cotino és molt servicial. El pas del temps també comporta aquesta mena de canvis. Fa un any pensàvem d'una manera i avui pensem d'una altra. Així evitem el pensament-pedra...

Caldrà que els catalans se centren i repetesquen l'essència del discurs de la no-dependència, si volen eixir d'aquesta situació. La referència constant a la democràcia i el pacifisme ha sigut ben exitosa. Madrid intentarà desviar-se dels conceptes clars. En aquella ciutat han comprès que la precisió nítida dels diccionaris va en contra seua, i la raó.