Contra Catalunya

Ha arribat l'hora d'aclarir fins al final certes qüestions que afecten la nostra vida col·lectiva i personal. Les mentides sistemàtiques de l'oligarquia castellanoespanyola arriben a tapar els fets reals i sovint a capgirar-los. I han mentit conscientment, sense cap escrúpol, només amb la intenció de destruir la llengua catalana i Catalunya.

La mentida originària és negar que Espanya, començant per la família dels Borbons, no ha treballat intensament contra el català i l'existència de Catalunya al llarg dels últims més de tres segles. I fer creure que Espanya no ha emprat tots els ressorts –molts d'ells adreçats a l'inconscient col·lectiu– per a desfer els fonaments de la realitat catalana.

Si algú apel·la al fàstic que fa el tema, li diré que a mi, com a valencià escaldat, encara me'n fa més. Tanmateix, el fàstic tan sols desapareixerà quan se solucione el tema: o abandonant-lo per vençuts o superant-lo per restabliment dels nostres drets. L'argument aquest, a més a més, sol partir d'aquells que col·laboren a vèncer-nos.

I si l'oligarquia castellanoespanyola usa un discurs mentider per tal d'amagar les seues actuacions contra Catalunya es deu a la voluntat seua de mantindre l'estatus quo. Perquè aquesta minoria cobdiciosa sap que aconseguir el poder té com a finalitat intrínseca, a banda d'aprofitar-se'n en tots els sentits, la de perpetuar-se en el poder.

Quan no poden mentir d'una manera, menteixen d'una altra, com en el cas dels anomenats Països Catalans, que el Parlament de les Illes acaba de declarar-los inexistents... Es pot fer més el ridícul? Es tracta de demonitzar-los, és a dir, una altra falsificació, una altra mentida de l'oligarquia madrilenya, que aconsegueix que se l'engolisquen els mateixos delegats seus.

Ho he dit al principi: ha arribat l'hora d'aclarir a fons certes qüestions que ens afecten greument. Hi cal molta pedagogia, si bé resulta més necessari que res disposar de la llibertat i la igualtat amb els que ara empren la mentida per a confondre'ns i no deixar-nos traure'ns de damunt els paralitzants efectes de la subordinació. A Catalunya i als Països Catalans.