Fabra i Arias Navarro

El discurs d'Alberto Fabra per La 1 de Televisió Espanyola el 31 de desembre passat em va recordar i fer pensar en el d'Arias Navarro el 12 de febrer del 1974, mentre encara vivíem en la dictadura franquista. Entre l'un i l'altre hi ha quaranta anys de distància, i possiblement l'estil de les corbates ha variat. Tanmateix, tots dos són idèntics pel que fa a l'essencial.

Tant en un cas com en l'altre, és per sentir-los d'amagat, tement que encara ens enfonsen més, impotents davant uns individus que no tenen políticament res a veure amb els valencians conscients, si no fóra que són una ombra sinistra sobre les nostres vides. Tots dos són representants de Madrid, cort borbònica espoliadora i mediocre.

Espanya, el nacionalisme espanyol excloent, és allò que uneix de debò aquests dos individus: Arias Navarro com a factòtum de l'oligarquia madrilenya i Fabra com a súbdit d'aquesta oligarquia. El temps no sembla passar per al nacionalisme espanyol, que continua fonamentant-se en l'exèrcit i una administració corrupta i d'una ineficàcia extrema.

Castellans i castellanistes, Arias Navarro i Fabra no poden concebre una altra Espanya que no ens excloga als milions de persones que tenim una altra llengua diferent a la que imposen i han imposat per la força. Com no poden ni imaginar una Espanya que no siga la de la submissió a un centralisme que ens condemna a la marginació provinciana.

Fabra, a més a més, per certificar el seu servilisme, ha dit que "ser valencians és la nostra manera més lleial de ser espanyols". I ara li han encomanat que siga el primer a desmuntar una autonomia, la valenciana, la més dèbil, gràcies a la falta de cohesió social que el PP s'encarregà de dinamitar amb campanyes agressives contra la nostra llengua.

Veure Fabra a la tele i recordar tot seguit Arias Navarro revela quin punt de regressió històrica estem patint els valencians. Les paraules del primer, pura xerrameca, ens fan sentir-nos ben lluny d'un món lliure, massa pròximes a les paraules del segon, experimentant cada dia un règim autoritari i desgavellat.