L'Antàrtida

Com que tothom vol ser realista i no caure en el pamflet, fem per no dir res de l'Antàrtida. Què es pot dir del sisè continent, que s'està desfent cada dia més de pressa? Qualsevol crit que llancessim al seu favor podria semblar histèric. I unes paraules enraonades, servirien per a ben poc. En tot cas, propiciaríem arrancar una almoina cívica, ara que s'estilen de nou.

Ben mirat, no es tracta només de l'Antàrtida, sinó d'una sèrie de catàstrofes planetàries que encara no han donat tots els seus fruits, si puc dir-ho així. En el mateix paquet hi cabrien l'aprimament de la capa d'ozó en aquella zona, la contaminació de les centrals nuclears d'arreu del món o la desforestació amazònica, per citar-ne alguns exemples que cridin l'atenció.

Per què no hi ha solucions dràstiques als problemes que posen en perill la vida del nostre planeta i, per tant, dels nostres descendents? I per què les protestes contra aquests mals de tant de relleu es redueixen a grups molt activistes? Suposo que tothom deu tenir clar que, en cas de continuar així, la Terra té els dies comptats (contrasteu-ne informacions i opinions a internet).

El cor no para mai i quan para, ja no sol funcionar més mai. La consciència, en canvi, s'engega quan s'engega, i sempre d'una manera imprevisible. Evidentment que les coses locals ens interessen molt més que les globals, per més que s'autoenganyin els universalistes imaginaris. Però hem de lligar local amb global, encara que sigui forçant la consciència en aquesta direcció.

L'antic bruixot o cap de la tribu, ara reconvertit en poder de tota mena, fa servir la tecnologia per augmentar el seu poder, a pesar de tots els desastres que provoca. Només esmicolant el poder i redistribuint-lo democràticament, tindríem accés a deixar viure tranquil·la la Terra. I això sols es produiria en una situació local-global d'una consciència desperta.

Una vegada em van preguntar: per què creus que ens trobem en el llindar d'una nova època? Perquè –vaig contestar– aquesta d'ara està a punt d'esclatar, i potser no serà a causa d'una contradicció social, sinó del mateix origen de tot, la natura, que entre els uns i els altres, l'anem ofegant fins que un dia ens adonarem que se'ns ha mort.