L'esperança valenciana

No és una carta als Reis de l'Orient, però ens hem degradat tant els valencians en els últims temps que ens cal una mica de confiança en el futur. I aquest article dedicat als líders compromesos Enric Morera i Mònica Oltra (amic el primer i amb ganes de conèixer la segona) vol expressar l'esperança de milers i milers de valencians.

Podria preocupar que Compromís no esmerçara totes les seues energies a plantejar una alternativa de reconstrucció de tot allò que han arrasat els diferents governs o desgoverns "democràtics". Però els càrrecs i descàrrecs no crec que siguen més que una anècdota, potser magnificada pels partits i els mitjans de comunicació.

Morera i Oltra (i, com ens feien dir a escola, " tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando") saben sobradament que representen l'única oportunitat de creure en el país i en una societat molt més justa. És a dir, constitueixen una progressiva nova manera de fer política i la força decisiva per a reconstruir el País Valencià.

Circulen arreu alguns papers compromesos d'un interès molt viu sobre plantejaments alternatius al desastre valencià actual. No caldrà desgranar ací la temàtica, ja que seran poques les parcel·les que no s'hagen de corregir. Han sigut tan catastròfics tots els governs valencians, que hi ha un gran treball a fer, si es vol recuperar el país i el seu benestar.

Al meu entendre, s'hauria de dedicar temps i treball en aquesta línia, però també en posar damunt la taula projectes imprescindibles, com la nova RTVV, per exemple. Supose que les altres forces polítiques que poden col·laborar al canvi de la política valenciana, tot i ser d'obediència no estricta del país, ja deuen anar concretant les seues propostes.

Són molts i molts els milers de valencians que han dipositat la seua confiança en Mònica i en Enric, perquè creuen que estan per l'alternativa a la vella política. És un gran repte i una enorme responsabilitat per a ells. Però tot fa pensar que ho han assumit, això, perquè la seua presència en la política és un objectiu col·lectiu, que regeixen uns principis.