L'inconscient mana

A Madrid ningú entén que Catalunya vulga independitzar-se de l'estat espanyol. Aquesta incomprensió la disfressen amb arguments que fan circular els dirigents d'opinió, des de polítics i mitjans de comunicació fins a intel·lectuals de tota mena. Insolidaritat, il·legalitat, irresponsabilitat i conceptes semblants addueixen en un primer escalfament mental.

Després, tant els dirigents d'opinió com els madrilenys en general –i allargarem el fenomen a la resta dels que se senten espanyols– intenten gratar la pell de la proposta independentista i descobrir a sota uns arguments d'interessos ocults: dissimular les retallades, aconseguir tractes de favor del govern de Madrid, destruir Espanya...

Finalment, el PP diu que Artur Mas s'ha tornat boig. I, a banda de poder desgastar així la imatge del president de la Generalitat catalana, en realitat és la conclusió de la tirallonga d'atacs i insults contra els catalans independentistes. Perquè, analitzant-ho desapassionadament, la independència catalana no penetra en el camp de la racionalitat dels espanyols.

Per tant, només la bogeria –el món que els sans mentals no comprenen– explicaria l'actitud ferma de Mas. En qualsevol discussió tots hem comprovat una vegada i una altra que la raó, arribat un moment, en desapareix o es nega a veure les evidències. És com un mur que els exigeix un esforç massa gran per escalar-lo.

Els valencians en sabem molt d'aquestes coses. ¿Com expliquem a un que el valencià i el català són la mateixa llengua? Molt sovint no hi ha manera racional de convèncer-lo. Ara bé, si li pregunteu o sabeu esbrinar quina llengua parla als fills, quina usa a l'hora de llegir i escriure, quina voldria com a única en la seua societat? Sens dubte, seria el castellà.

Què hi passa, doncs? Un fet habitual: que la raó és molt limitada. Però amagats rere la xerrameca, hi ha uns interessos personals i mineralitzats al cervell a causa del temps o de la creença inconscient que són tan legítims, com il·legítims són els de l'altre, la qual cosa fa que la incomprensió de la realitat actue ofesa i a la recerca d'acabar amb la bogeria.