Països Catalans

Com la criatura que es tapa els ulls amb la mà i creu que la realitat ha desaparegut, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat per sortilegi que els Països Catalans no existeixen i ells, aquests senyors i senyores, s'ho han cregut o ho han fet creure. Per tant, si fem la mateixa maniobra infantil, el Parlament de les Illes Balears desapareix i en aquest moment ja no existeix.

Motius no en faltarien per a volatilitzar el Parlament de ses Illes, ja que aquesta mena d'organismes no representen la voluntat popular, sinó que són una superestructura oligàrquica que, com una visita als jutjats illencs demostraria, actua estrictament en benefici propi. I això que allò que mostren els jutjats tan sols deu ser l'iceberg d'un profit particular de ses senyories.

L'esmentat Parlament no representa ni de lluny la voluntat popular perquè no defensa els interessos d'aquesta voluntat, com en el paràgraf anterior s'ha evidenciat. Aquest Parlament és una farsa. A través dels mitjans de comunicació –també en les seues mans–, han escampat l'alienació entre els habitants illencs i per això es dediquen a defensar els seus interessos particulars.

Mitjançant l'atac al nom, fent-nos por amb la denominació, pretenien negar la cosa. Però hi ha hagut una revolta, cadascuna a la seua manera, en cadascun dels tres Països Catalans. I la por del poder aprofitós ha minvat i a hores d'ara és la vertadera desaparició de l'escena. En hores baixes dels polítics, els que tenen el poder són molt pocs en comparació a la resta dels ciutadans.

Alguns diuen: no, calleu, no digueu res dels Països Catalans! Aquesta era la política de la Transició, quan Abril Martorell i Alfonso Guerra firmaren l'Estatut valencià a Madrid... No callarem i els anomenarem Països Catalans o com voldrem. Res ens farà renunciar a una realitat de tres països mediterranis que es parlen en la mateixa llengua i tenen futur conjuntament.

Que el Parlament balear i el govern valencià acaren la seua infàmia, segons la qual els tres idiomes dels Països Catalans són diferents, amb la teoria de totes les universitats del món. Perquè darrere de fer desaparèixer els Països Catalans, hi ha l'intent de desfer la unitat de la llengua i, així, intentar l'últim assalt, la destrucció de la nostra personalitat, cosa que hem d'impedir.