La tribu de l'ARA

L'altre dia van muntar el dia de la ràdio –per cert, des de casa no en puc sentir cap en català–, no sé a sant de què. Però em va fer gràcia que plantejaren el futur de la ràdio, si bé la ciència ficció no donà massa cosa en aquest cas. Així i tot, la temàtica generà en mi una transposició de la ràdio a imaginar el futur del diari, per a ser més exacte el diari ARA, que em resulta més conegut.

Per descomptat que el paper serà totalment substituït per la virtualitat digital, que és més neta, barata i eficaç, a pesar que ens provoque atacs de nostàlgia. D'altra banda, internet ofereix un material tan infinit que s'engul molt de lector potencial de periòdics, però també de llibres. Aleshores, el diari caldrà que empaquete una sèrie de continguts nous, com més apetitosos millor.

Havent tingut temps de preparar l'usuari a expressar-se correctament en el diari, els columnistes hauran de descendir del seu pedestal i convertir el seu monòleg en diàleg. I el diàleg no té preu, sinó que requereix voluntat, semblant a aquella que necessiten els pares per tal d'aixecar els fills. Per tant, s'aprimaran més les despeses del diari.

La premsa, a més a més, haurà d'acostumar-se a un pressupost cada vegada més baix, ja que una societat més culta i crítica prohibirà la publicitat. Que per què? Doncs perquè la publicitat tendeix a ser fraudulenta, intentant vendre'ns el valor de les coses més el valor afegit i fals que ella proporciona. I si la circulació per la xarxa no té cap peatge i les subscripcions desapareixen?

L'economia del diari formarà part potser d'aquelles que existeixen gràcies a d'altres fonts d'ingressos que els de "tota la vida". El clàssic diari que arriba a hores d'ara a cada casa canviarà, esdevindrà una forma de comunicar-se molt més freqüent, interactiva i creativa, i s'ampliarà al grup familiar, que se sentirà partícip d'allò que serà molt més que un diari.

La societat del segle XXI, en contraposició a la de les masses del segle XX, serà la de l'individu. La necessitat d'aquest d'aixoplugar-se de l'"exterior hostil" pot ben bé crear a certs diaris una perspectiva de futur insospitada. Perquè més que la família, el millor refugi seria el de la tribu intercomunicada –emocionalment també– les 24 hores del dia. Almenys això em dicta la meua ciència ficció.