Catalunya, economia del coneixement

Ara que la independència ha esdevingut un trending topic i que cada dia es parla i es discuteix en tots els mitjans de comunicació sobre fulls de ruta i projectes nacionals (qui ens ho havia de dir no fa encara ni un mes!), ara, ja puc tornar a parlar d'educació.

La setmana passada, Sònia Sánchez, periodista d'aquest diari, em preguntava com m'imaginava, des del punt de vista de l'educació, la recerca i la ciència, la ciutat de Barcelona com a capital d'una Catalunya independent. No vaig dubtar ni un moment a imaginar-me Barcelona com a capital del coneixement dins d'una Catalunya amb una economia intensiva en coneixement.

No n'estem tan lluny. El magnífic pregó de la Mercè fet per Lluís Torner n'és una prova, i fins i tot gosaria dir que el fet de demanar a un científic de la seva categoria que pronunciï el pregó és tota una declaració de principis del batlle Trias. El pregó ha portat com a valor afegit parlar d'aquest tema i fer palès que Catalunya té deu vegades més producció científica del que li correspon per població, com molt bé subratllava l'ARA fa uns dies. Per què, doncs, dubtem encara sobre el model d'aquest país que ara sí que ens és urgent construir? Per què costa tant, com deia Lluís Torner, que el ciutadà es faci seu l'èxit científic?

Possiblement, perquè ens falta un relat que revalori el nostre sistema universitari i de centres de recerca i que desperti en tots els altres, però molt especialment en els nostres estudiants, l'orgull de formar-ne part.

Els relats ajuden la gent a donar sentit a la seva vida, a la societat en què viuen i al món que els ha tocat compartir. En temps com els que vivim, de crisi profunda, econòmica, política i cultural, però que des de fa un parell de setmanes ha vist créixer un nou optimisme col·lectiu, les institucions d'educació superior haurien d'ajudar els nostres estudiants, i la societat en general, a construir un relat que doni sentit a les seves accions. Aquesta ha estat part de la nostra missió històrica. Però si ho volem fer, i ho volem fer bé, no podem quedar segrestats per segles d'història i, encara pitjor, per uns temps que ja no existeixen, quan teníem el monopoli del coneixement i el poder absolut per influir en les nostres elits. Abans ens hauríem d'obrir, entendre el valor de la comunicació en un món en xarxa i entendre el nostre paper de lideratge en aquest món. No quedar-nos atrapats en el curt termini i sense deixar-hi de treballar, perquè la nostra responsabilitat no ens ho permet, ser capaços de visualitzar el mitjà i el llarg termini, dels quals, no ens n'oblidem, també som responsables.

En el món dels negocis els dirigents empresarials sempre estan pensant en el futur, en les tendències possibles i en la manera com les seves empreses es posicionaran dins aquest context. També ho hem de fer nosaltres, les institucions d'educació superior, i fent-ho no trairem ningú, al contrari, és no fent-ho que ens trairem a nosaltres mateixos, però molt especialment als nostres joves, que són el nostre futur. De moment, no sabem entendre el gran canvi cultural que s'està produint al nostre voltant i no volem acceptar, per comoditat, que es requereixen grans canvis en les nostres estructures, en les nostres metodologies i en les nostres relacions.

L'educació superior no és un luxe ni una quimera, és una ambició universal, és una necessitat per al benestar de les nostres societats i la base per a un creixement econòmic intel·ligent i sostenible. Si volem construir un país que compti en el segle XXI, hem de fer de l'educació superior un imperatiu cultural, social i econòmic amb portes giratòries que la connectin amb la societat que l'ha creat i amb el món, cada cop més interconnectat.

Si volem una economia del coneixement, ens hi hem d'abocar i millorar la formació de la nostra gent, de les persones, considerades un recurs valuós per a aquesta economia. Ja ho va dir Aristòtil, i jo ho repeteixo sovint: "El destí de les nacions depèn de l'educació dels seus joves". Unes universitats de prestigi són essencials per a una Catalunya d'èxit i és molt evident que el futur és d'una gent ben preparada i capaç, entre altres coses, de generar empreses creatives, eficients i sostenibles.

Tot això primer ens ho hem de creure, després ho hem de buscar dins la nostra pròpia realitat, que ho tenim, i tot seguit, hi hem de donar valor. Si no ho fem, sense cap mena de dubte, quedarem enrere.