Joc de drons
Londres i Zuzenhausen són poblacions diametralment diferents. La primera és una cèlebre capital del món; la segona és una petita localitat de 2.200 habitants situada en una zona muntanyosa al sud d’Alemanya. Però totes dues han sigut notícia aquesta setmana per una acció similar, si bé de dimensions i gravetat encara més diverses que les seves característiques com a municipi. A l’aeroport londinenc de Gatwick, un dels més grans d’Europa, s’hi van haver de cancel·lar centenars de vols, amb milers de passatgers perjudicats just abans de Nadal, per un sabotatge amb drons. En un vessant més superficial, a Zuzenhausen un treballador del Werder Bremen també hi va fer volar un dron per espiar l’entrenament del Hoffenheim. “Va estar-hi en acció poc temps. No hem fet res il·legal. No ho vam fer mentre el Hoffenheim s’hi entrenava. Però si algú s’ha sentit insegur, demanem disculpes”, va justificar-se el màxim executiu del club hanseàtic, Frank Baumann.
Si és legal o no, ho està investigant la policia alemanya. Fer volar drons sobre concentracions de persones està, d’entrada, prohibit. Tot i que probablement aquest cas no passarà de ser una mostra de folklore de la Bundesliga i acabarà sense conseqüències -l’entrenador del Bremen, Florian Kohfeldt, va assegurar que no havia usat cap imatge del dron per preparar un partit que va finalitzar amb empat a un gol-, no es pot obviar que estem davant d’un desafiament de política de seguretat.
Sabem que d’espietes, al futbol, sempre n’hi ha hagut, que observadors dels equips rivals i periodistes han estat enxampats veient des d’un arbust, des de dalt d’un arbre, una paret o un turó algun entrenament a porta tancada -sense anar més lluny, a l’octubre, el mateix Hoffenheim va retirar l’acreditació per a un partit de Champions a un redactor del Bild per aquest motiu-. Però no es pot passar per alt que usar drons pot esdevenir un gran perill.
No cal creure en l’Apocalipsi per entendre les amenaces que poden comportar aquestes aeronaus dirigides per telecomandament. Ho veiem fora però també dins de l’esport. Ja abans del passat Mundial a Rússia, els organitzadors advertien d’eventuals atacs terroristes amb drons. L’octubre del 2014 un partit oficial entre Sèrbia i Albània va haver de ser suspès després que un dron sobrevolés el camp amb una bandera nacionalista albanesa. I el 2015 el campió olímpic d’eslàlom, l’austríac Marcel Hirscher, va esquivar pels pèls la tragèdia quan un dron amb càmera va estavellar-se contra la neu.
Esclar que de les aeronaus se’n pot treure també un profit noble. Però caldrà adaptar la reglamentació a tot plegat. El joc de drons no és una mera joguina. Ni de Nadal ni per a infants.
