BANANENFLANKE

Racisme a tot arreu

Es combat amb més duresa la pirotècnia als estadis que els crits racistes. I ja n’hi ha prou

Fa temps que al futbol es registren brots de xenofòbia i racisme, però aquest 2018 s’acomiada deixant-nos-els ben presents. Els que segueixen el futbol de divisions inferiors a casa nostra segur que poden informar d’episodis continus d’aquesta plaga. Però també en l’elit de les principals lligues europees hi ha hagut comportaments discriminatoris cap a futbolistes d’arrels estrangeres.

Aquest any hem viscut com Mesut Özil es retirava de la selecció alemanya denunciant-hi un racisme latent. A Anglaterra, l’estrella del Manchester City, Raheem Sterling, fa setmanes va patir insults racistes al camp del Chelsea i va acusar la premsa groga d’informar pitjor sobre els jugadors negres que sobre els blancs. A França la fiscalia investiga els mètodes de scouting del PSG després que la plataforma Football Leaks destapés que el club classificava els joves talents del país que volia reclutar segons si eren “francesos”, “magribins”, “indis occidentals” o “africans negres”.

Sabem que per l’est d’Europa els jugadors africans acumulen males experiències, però fins i tot a la modèlica Escandinàvia s’hi han produït casos de racisme, com el que va denunciar l’internacional suec Jimmy Durmaz al Mundial passat.

L’escàndol de racisme més recent correspon a Itàlia. El dia de Sant Esteve. En una ciutat cosmopolita com Milà. En un San Siro ple. Davant de moltes famílies. Abans de l’Inter-Nàpols, la violència dels ultres es va acabar cobrant un mort. Durant el partit, el jugador francosenegalès Kalidou Koulibaly va ser subjecte de càntics racistes, i no per part de quatre brètols, com s’acostuma a relativitzar, sinó de molts més. La Federació Italiana de Futbol ha sancionat l’Inter amb dos partits a porta tancada i un més amb l’aforament reduït. D’entrada, la mesura pot cridar l’atenció, però no aborda un assumpte que és sistèmic. No és el primer cop que Koulibaly rep insults racistes quan juga fora de casa. El seu tècnic, Carlo Ancelotti, va explicar que va demanar amb insistència aturar el joc, però el partit va continuar fins al final. L’entrenador va acabar assegurant que la pròxima vegada que es repeteixi una atmosfera similar, farà retirar els seus jugadors sense importar-li la pèrdua de punts o la sanció posterior.

És evident que el futbol no té tot el poder per erradicar la xenofòbia, però és urgent fer molt més per combatre aquesta plaga. Idees no en falten, però sí el convenciment per executar-les. Que la UEFA faci un vídeo amb les principals estrelles del futbol dient “No al racisme” abans d’un partit de Champions està bé, però poc s’ha avançat en aquest àmbit els últims anys. Es combat amb més duresa la pirotècnia als estadis que els crits racistes. I ja n’hi ha prou.