Estressats en sortir de l’escola?
Director De La Fundació BofillEn la nostra societat creiem que el temps és or i el volem rendibilitzar. Fins i tot el temps lliure dels infants i adolescents pateix una competència ferotge. Els números no quadren quan sumes tot el que se suposa que hauríem d’encabir en l’horari des del moment que surten de l’escola: dormir, conviure i fer activitats en família, els deures, jugar, llegir i el temps creixent de connexió a internet. Us sembla excessiu? Encara hi hem d’afegir les moltes activitats d’educació extraescolar. Ja han esdevingut un estàndard per a la majoria dels infants, i les famílies han après a valorar la diversitat i la qualitat de l’oferta existent.
Les motivacions per participar en aquestes activitats són molt diverses. En alguns casos esdevenen un veritable currículum paral·lel a l’escolar d’una gran qualitat pedagògica (activitats de música, informàtica, llengües o art), en d’altres un suport per garantir el rendiment acadèmic (reforç escolar o psicopedagògic) o cultiven la sociabilitat i les aficions dels infants (a la gran xarxa d’esplais, associacionisme juvenil i clubs esportius). També fan una altra funció: gestionar la incompatibilitat típica del nostre país entre els temps laborals, escolars i familiars. Aquest desfasament fa que tinguem tants “infants amb superagenda”, sobrecarregada d’activitats instructives, com els anomenats nens de la clau, els que passen masses hores sols sense supervisió fins que els pares tornen a casa.
El primer repte que tenim com a famílies és preguntar-nos si estem colonitzant i mercantilitzant el temps lliure dels infants amb el nou consumisme de l’oci i la formació. ¿Fins a quin punt tanta oferta proporciona més oportunitats de desenvolupament personal i social? ¿Desconfiem en excés dels temps poc pautats i regulats? ¿Quins espais els deixem per conversar, explorar lectures i experimentar el potencial educatiu d’aprendre a descobrir els propis interessos? Al meu parer, si les activitats van en detriment d’aquestes oportunitats o del temps en família, cal esponjar-les. I molt millor apostar per activitats complementàries a l’escola i les que promouen l’autonomia, la sociabilitat i els interessos de l’infant. De fet, la recerca que s’ha fet en diversos països no aconsegueix demostrar que més extraescolars millorin el rendiment acadèmic, encara que poden millorar les actituds envers l’aprenentatge. Les famílies poden promoure l’èxit escolar de manera més efectiva cultivant bons hàbits, creant un ambient lector a casa, parlant de l’escola i projectant altes expectatives sobre les capacitats dels seus fills.
El segon repte el tenim com a societat. Aquestes activitats estan generant noves desigualtats educatives per la baixa accessibilitat de les famílies amb menys capital econòmic o instructiu. Un de cada quatre infants no participa en cap activitat de lleure educatiu. En molts barris i territoris socialment desafavorits trobem una oferta de lleure feble i poc diversificada que ha sofert les pitjors retallades de pressupost públic perquè encara forma part d’un dret poc reconegut. Haurem de crear noves polítiques que garanteixin la cobertura i l’accessibilitat per a totes les famílies amb beques, suport a les activitats organitzades per les AMPA, promoció d’oferta comunitària o models de tarifació social en funció de la renda. En els darrers anys en molts països s’estan creant programes i polítiques públiques innovadores que integren l’oferta comunitària amb els projectes educatius de les escoles i difuminen les antigues fronteres entre els temps lectius i els educatius.
