LA LLAMBREGADA

Ciutadans ja estava inventat

Doncs sí. I des de fa anys. Llavors es va dir CDS (Centre Democràtic i Social). Sí, ja sé que el líder d’allò, Adolfo Suárez, era un senyor que al seu currículum hi podia posar de tot menys la paraula regeneració perquè venia de pilotar la Transició, que ja era passat, i que, justament, la regeneració és el concepte estrella d’Albert Rivera. També sé que el CDS no el liderava un català que vol regenerar Espanya des del nacionalisme espanyol perifèric. I així podríem buscar unes quantes diferències més. Totes de matís. D’acompanyament. La primera matèria és la mateixa. Vaja, que l’un és una hamburguesa amb ceba i bacó amb pa de Viena i l’altra és una hamburguesa amb jabugo i fo ie i pa de cereals, però tots dos són una hamburguesa.

Ciutadans és un CDS adaptat al primer quart de segle XXI i en una versió molt més perfeccionada conceptualment, però l’arrel és la mateixa: partit frontissa de centre que pica del PP i del PSOE, amb un discurs equidistant i que mai saps on és ideològicament. És l’espai que Aznar (amb l’ajut de la seva amiga, la premsa subvencionada) no va parar fins a carregar-se’l perquè era el gran impediment per tenir majoria absoluta, i és aquest espai que ara tant de suport rep dels mitjans pròxims al PSOE per segmentar l’electorat pepero.

El problema per a Ciutadans vindrà el dia que la gent s’adoni que a Espanya la regeneració és impossible i que tot plegat és una operació de xapa i pintura. Canvien cares, fins i tot la del rei, però l’Íbex-35 continua prenent les decisions a la llotja del Bernabéu mentre comparteix un càtering on no falta de res.