LA LLAMBREGADA

Descansi en pau la majoria silenciosa

Germans, ens hem reunit avui aquí per donar el nostre últim adéu a una estimada germana que ens ha acompanyat en el debat polític dels últims anys. Ella, fent honor a la modèstia del seu propi nom, maldava per estar en un segon pla, però al final sempre acabava convertint-se en protagonista.

Germans, en aquest moment trist en què acomiadem per sempre la senyoreta Majoria Silenciosa, és moment d’explicar els detalls del sobtat decés. Ella, que va néixer de la necessitat d’argumentar en contra dels èxits de convocatòria dels contraris, va anar sobrevivint gràcies al fet que la treien a passejar amb excuses com “Sí, han sortit milió i mig de catalans al carrer, però 5 i mig s’han quedat a casa” o bé “Hi ha majoria de contraris a la independència però es queden a casa i no voten”. I ara, en aquest moment de dolor, recordem les paraules dels doctors que van certificar el seu dolorós traspàs: “Tota la vida va ser invocada amb l’argument que el dia que hi hagués una alta participació a les eleccions catalanes sortiria al rescat unionista. I resulta que el dia en què vota el 77,44%, un percentatge que a l’Espanya contemporània només ha estat superat a les eleccions de la reforma política del 1976 i a les generals del 1977 i el 1982, va i surt un 48% a favor del sí, un 39% a favor del no i un 11% a favor del sí/no. L’equip mèdic només vam poder certificar l’òbit”.

Però, germans, creients tots en la resurrecció, no estigueu tristos. Tenim un nou argument ple de vida: “Va guanyar el no”, que no és veritat però que repetirem els cops que calgui fins a convertir-lo en cert. Amén.