LA LLAMBREGADA

Diu que menjar mata

No ho dic jo, que no tindria cap valor, sinó que ho va dir diumenge a TV3 el professor Sala i Martín al seu programa sobre economia i models econòmics: els humans som el que som perquè vam utilitzar el foc per cuinar la carn. Uns quants milers d’anys després ha aparegut l’OMS dient que la carn vermella (i sobretot el bacó) a la brasa (bàsicament en les seves versions fet i molt fet) provoca càncer. Els experts (per exemple, Abel Mariné, gran savi en la matèria i home assenyat) diuen que sí, que tot aliment que pateix una cremada de foc pot provocar càncer però que n’hauríem de menjar mooolt i mooolt i cada dia durant anys i anys perquè això passés. Vaja, que menjar carn vermella a la brasa tres cops a la setmana no només no provoca altra cosa que plaer (si és bona) sinó que és necessari en una dieta normal. Ara bé, també tenim l’opció d’embogir, posar-nos davant d’un bistec i començar a cridar-li, histèrics: “Assassí”. Però si ho fem, siguem coherents i embogim amb la resta de grans perills mundials que amaga una cosa tan perillosa com alimentar-se.

Descartada la carn, una màquina de matar indefensos ciutadans, de peix tampoc res perquè porta mercuri. I cru menys perquè està ple d’ Anisakis (un cuc que apareix sobretot a les espècies pescades en aigües fredes). Verdures tampoc. Les industrials porten pesticides i les tractades amb productes naturals poden estar infectades amb bacteris fecals. I de productes elaborats menys perquè tots porten algun E-345F69 o nom semblant. Per tant, la solució és no menjar res i morir de gana. Això sí, amb una salut envejable.