LALLAMBREGADA

Doncs ja tenim nou Parlament, fixi’s

Si el Parlament fos el Barça, aquest dilluns tocava Gamper. El d’abans com a presentació dels nous fitxatges (digui’n diputats) i el d’ara com a metàfora que manen els compromisos comercials i federatius (digui’n les negociacions per triar president o fer noves eleccions). Però com que la FIFA no té jurisdicció al Parlament i el Constitucional (de moment) no legisla fitxatges, un 60% dels jugadors que van saltar a la moqueta de l’hemicicle són nous. I la sensació és de canvi total.

Una banda de l’hemicicle és indepe i l’altra barreja no, sí-no i sí-una-miqueta-sí. El president de la mesa d’edat va fer un discurs polític i va recordar Guillem Agulló. Oriol Junqueras seu on seia Herrera; Marta Rovira, on seia Camats; Benet Salellas (CUP), on seia Albert Rivera; Albert Rivera era a la tribuna de convidats, i Jordi Turull seu on seia Junqueras i el seu lloc l’ocupa Inés Arrimadas. Artur Mas seu on abans s’havien assegut Maragall i Montilla, i Ciutadans té un vicepresident a la mesa. Però, realment, tot-tot era tan nou? No. La votació nominal, feta amb el sistema de tota la vida, ens va fer sentir tres cops els noms dels 135 diputats. Ei, que seria bo per anar coneixent els nous, però tenim 2 problemes: 1) si no hi ha acord, tindrem només tres plens i no servirà de res conèixer ningú i 2) si hi ha acord, mitja bancada de JxSí marxarà al Govern i no haurem tingut temps de conèixer-los. I tampoc va ser nou que al ple hi va ser l’esperit d’un diputat absent. Lluís Llach duia a la bossa la samarreta amb què David Fernàndez va entrar per primer cop al Parlament. Quan la CUP encara no decidia.