LA LLAMBREGADA

Onanisme intel·lectual

I, de sobte, a Espanya uns quants s’han escandalitzat. I sí, és greu que el ministre Margallo li digui al diputat de CDC Jordi Xuclà que se’n vagi al psiquiatre. I que ho faci al Congrés de Diputats. Ara bé, estarem d’acord que no és el més gruixut que li han dit a un polític català o a la ciutadania, i no ja per part d’un polític espanyol, sinó en general. Insultar i faltar al respecte amb menyspreu i amb un llenguatge que escandalitzaria els clients de la barra d’un prostíbul low cost s’ha convertit en plat del dia. Qualificar de nazis els assistents a la manifestació de la Diada és el més suau que s’ha excretat per via oral o s’ha esquitxat en un paper. I les causes són dues.

La primera és un gran sentiment d’inferioritat històric que els fa, con diuen ells, i per contraposició, “ venirse arriba ”. Aznar n’és el gran exemple, la gran metàfora del que és ara mateix Madrit (concepte). Baixet i poca cosa, menyspreat per mediocre i fent el ridícul amb un anglès patètic, es posa a fer 3.000 abdominals al dia, crea la factoria de pensament que és la FAES perquè el nodreixi d’idees i no para fins que parla un anglès homologable. Felicitats per l’èxit, però continua sent un homenet absurd. I la segona deriva de la primera. Aquest gran sentiment d’inferioritat els fa témer que qualsevol els pugui dur la contrària i els faci baixar del núvol. Plof. I per això no accepten dissidències. Per això els catalans han de ser espanyols com diguin ells i punt. Per això a Euskadi ha succeït el cas Quiroga. Per això insulten. Perquè no tenen arguments i només saben imposar. Perquè se senten inferiors.