LA LLAMBREGADA

Solo de violí al concert basc

Dimarts, 13 d’octubre del 2009. Congrés de Diputats. El ple vota l’anomenat blindatge de les normes del concert basc. La proposta rep el suport de la majoria, però el PP hi vota en contra. Tot el PP? No, tot no. Un petit grup d’irreductibles diputats bascos a Madrid s’hi resisteixen. Són Alfonso Alonso, José Eugenio Azpiroz i Ignacio Astarloa, que en el moment de la votació se’n van de l’hemicicle a fer un tomb. Per tant, aquell dia i per primer cop en la història moderna, el PP espanyol vota contra el concert i el PP basc s’absenta de la votació per no haver-ho de fer, que és una manera de votar . Però vostè no se’n vagi, el millor encara no ha arribat.

Com que aquest blindatge l’havia aprovat prèviament el Parlament basc, alguns dels seus diputats van pujar a la tribuna del Congrés a defensar-lo. Entre ells hi havia el popular Antón Damborenea, que va dir que aquella iniciativa només era una “defensa de les normes fiscals emanades de les Juntes Generals amb rang de norma foral i no de llei com les dels Parlaments”. Doncs bé, sap qui li va respondre argumentant en sentit contrari? Arturo García Tizón, diputat nacional del... PP! O sigui, el PP argumentant a favor i en contra! Ah, per cert, instants després el PP basc emetia un comunicat ressaltant “el compromís que sempre ha existit amb la foralitat basca i el concert econòmic”.

Vaja, que si ni el PP més heavy de Mayor Oreja va plantejar-se mai acabar amb el concert i ara torna el debat, és evident que cal anar a la nevera, preparar un platet d’olivetes, obrir una cervesa, assistir a l’espectacle i fruir-ne molt. Molt!