El futur són els coloms missatgers
Les informacions publicades per Jordi Borràs al diari digital El Món sobre estranyes activitats socials de Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, a Facebook tenen dues parts: 1) la que té relació amb presumptes amenaces, que decidiran els tribunals, i 2) la que confirma que les parets tenen orelles i la xarxa té memòria.
Qualsevol cosa que vostè publiqui en una xarxa, qualsevol, deixa un rastre. I per molt que s’hi esforci esborrant-la no només la poden recuperar sinó que és relativament senzill relacionar-la amb vostè.
Pensi en un dia qualsevol. Si es mou en cotxe i paga amb targeta la benzina, el peatge i l’aparcament, és senzill saber recorreguts i horaris. Si es mou en transport públic i paga l’abonament amb targeta, el número d’aquest abonament queda automàticament relacionat amb vostè, amb la qual cosa cada cop que passi per la cancel·ladora poden saber d’on ve i on va. Si té mòbil o tauleta, poden saber on ha estat mirant les antenes on s’ha anat connectant automàticament per tenir senyal. I ja no li dic res del tema internet... El que consulta a Google, les adreces on envia correus... TOT.
Les pel·lícules actuals ens mostren dolents fent el mal amb la tecnologia més sofisticada, però la realitat és una altra. Quan el 2006 van detenir el cap suprem de la màfia siciliana, Bernado Provenzano, van trobar-li a sobre diversos pizzini, uns papers escrits a mà amb els quals donava ordres i controlava l’organització. És la prova que cal sospitar (i mooolt) de qui apunti coses en paperets i utilitzi coloms missatgers, el futur de la comunicació segura.
