LA LLAMBREGADA

La llei, la UEFA i Palomares

La llei, la llei!!! Quan xerres amb un unionista radical dels de pinyó fix, cella única i boina enquistada, vas superant les diferents tanques habituals en aquest tipus de cursa. Comences amb un “el Barça jugaria la Lliga amb el Mollerussa” i acabes amb la comparació del moment català amb l’Alemanya dels anys 30 i el bla, bla, bla que hi va associat fins que arribes al carreró sense sortida de... “La llei, la llei! No es pot vulnerar la llei!” I llavors tu preguntes: “I si una llei és injusta?” I llavors col·loques l’argument que no fa pas tant la llei no permetia votar a les dones o als negres. I, normalment, quan arribes a aquest punt, la següent jugada rival és anar a l’atac personal. Per sort, l’actualitat ens proporciona producte fresc i de temporada per ser servit fora de carta en aquests àpats de la discussió.

La UEFA i les estelades, però també les sancions de la FIFA a La Masia, són caviar de la Vall d’Aran. La llei, la llei!!! Sí, sí, la llei està en mans d’uns corruptes declarats. La llei l’apliquen uns personatges que són repetidament subornats, que col·loquen els seus fills al negoci de cobrar comissions i que compren i venen Mundials de futbol a qui els unta més. Ells són la llei. Sí? Doncs... Socooors!!! Que vingui l’Oest i la ciutat sense llei!!! I què me’n diu de Palomares? La llei, la llei? Nooo, aquí oficialment no hi ha caigut mai cap bomba nuclear. I 50 anys després, el famós guitarrista John Kerry de la Isla es troba amb el ministre de la cosa independentista, el senyor Margallo, i li diu que s’enduran tota la terra contaminada. La llei, la llei!!!