LA LLAMBREGADA

Una morta al menjador de casa

Tu allà sopant la teva amanideta i, de sobte, al TN de TV3 connecten en directe amb Noseon per oferir-te l’última hora d’una informació cabdal: un judici. De qui? D’uns pares acusats d’haver assassinat la seva filla. Molt bé, i? És a dir, un cop dit això, de què més cal informar, des d’un punt de vista periodístic, vull dir? Nena morta, pares acusats i jutjats, la notícia s’ha acabat aquí. Ah perdó, que no fem periodisme sinó entreteniment. Disculpi. És que sóc un senyor antic.

I com entretenim el personal? Què li expliquem? Ah sí, que la mare, i pressumpta assassina, prenia pastilles. Carai, que interessant. I que el pare, i pressumpte assassí, va mantenir una actitud freda mentre declarava. Perfecte, escolti, la meva vida no tenia sentit sense saber tot això. Ah, i que l’advocat d’ella diu que la seva clienta afronta el judici molt sencera. Felicitats als premiats i moltes gràcies per comunicar-m’ho. Hem enviat un equip de periodistes a Noseon per explicar-nos una cosa certament apassionant. Ei, però pel nostre bé, perquè el que diguin o deixin de dir (o no diguin, però hi especulem) en un judici d’una nena assassinada és un tema que ens interessa molt. El problema és: per què ens interessa el tema, presumptament? Ah, perquè altres cadenes omplen hores i hores de programació amb això perquè els dona audiència. Doncs no em digui més!!! Endavant!!! El que interessa a un altre tipus d’espectador, m’interessa a mi, sens dubte. I si se suposa que, a més, apuja l’audiència, lloro i xocolata. Jo canvio de cadena o tanco la TV i assaboriré més l’amanida. I tal dia fotrà un any.