LA LLAMBREGADA

Es pensen que Pizarro continua viu

S’ha d’estar molt desesperat i viure molt aïllat de la realitat per, a aquestes altures, intentar convèncer indecisos recuperant l’argument que en una Catalunya independent el Barça no jugaria la lliga espanyola. Bé, però tothom és molt lliure de 1) dilapidar la seva poca credibilitat com cregui més convenient i 2) vendre’s baratet per un trist plat de llenties caducades. Ningú sap com acabarà tot plegat, però, passi el que passi, caldran molts centres de recuperació d’indigents intel·lectuals irrecuperables.

La seva campanya de la por transcorre en un túnel del terror de cartró pedra que els cau a trossos i amb figurants desdentegats vestits amb roba tarada. L’Estat, amb tots els mitjans al seu abast, ni ha entès res, ni ha ofert cap argument en positiu, ni s’ha adonat que la guerra bruta i l’estratègia negativa, emprenyada, maleducada i superba, a la Catalunya actual no la fa recular sinó que l’esperona.

La classe mitjana catalana, la que fa moure la societat, la que paga impostos i consumeix, la que sosté l’invent, ha desconnectat d’Espanya. N’està tan farta que quan els bancs l’amenacen recorda els 1,4 bilions d’euros que els hem deixat i busca una entitat on dipositar els petits estalvis quan els que ara l’amenacen compleixin i se’n vagin. N’està tant fins a les orelles que el papu de no cobrar les pensions li sona tan a xantatge impossible que li provoca el riure tonto. I així, la resta. No els hem interessat mai i ara, quan ja és tard, segueixen sense intentar entendre’ns. Al segle XXI actuen com quan Pizarro. I no han entès que el món ha canviat. Del tot.