LA LLAMBREGADA

A un que li han retirat el passaport

Vaja, ara resulta que Rodrigo Rato tenia diners a Suïssa. Una herència, diu. De la família. I el castiguen. Sense passaport. Però es veu que sense passaport pot continuar anant a Suïssa. Ah sí? Llavors, quin sentit té retirar-li el passaport? Jo és que desconec com funciona això perquè vaig poc a Suïssa. Sap què? El compte el tinc en una entitat d’estalvis de prop de casa. Per allò del caixer. Em seria poc pràctic anar a Suïssa a treure els 20 euros que necessito per anar a comprar el diari, uns cigrons cuits i un tall de salmó fresc. Per tant, com que no hi entenc, al final no tinc ni idea de la utilitat que té retirar el passaport a algú. Perquè no vagi on? Per no fer què? O, més ben dit, ¿a quants llocs pot anar sense tenir passaport i a fer-hi què?

Ho sento, però el concepte retirar el passaport em sona antic. I fins i tot absurdament inútil. És com allò d’“El president senyor X ha enviat una carta al president senyor Z en què li diu que...” Una carta? Per correu? Amb segell? Ah, hi ha segells? ¿I encara hi surt en Cobi o ja hi apareixen les americanes d’en Sala i Martín? I queden bústies? Ah, i la carta, ¿a quina adreça l’envien? Per exemple, li reprodueixo una notícia del 19 de novembre de l’any passat: “El govern espanyol contestarà a partir de la setmana vinent la carta que el president Artur Mas va enviar després del 9-N. S’espera que Mariano Rajoy hi doni resposta quan torni de la cimera del G-20”. Perfecte, però ¿vol dir que no van enviar-se un correu? O un whatsapp? Perepunyetes? Potser sí, però pensar amb esquemes antics ajuda poc a plantejar les coses amb visió moderna. En fi, crec.