OBSERVATORI

Aquest 2018 toca invertir en actius reals

Acabem l’any i toca mirar l’evolució dels estalvis i pensar com enfocarem l’any vinent. Aquest 2018 hi haurà -com sempre- successos inesperats, com defensa Nassim Taleb a la seva teoria dels cignes negres, però també d’altres que ja sabem, com ara que tant la Reserva Federal dels Estats Units com el Banc Central Europeu (BCE) deixaran d’injectar diners a l’economia.

De fet, el BCE es va despenjar tard i malament imprimint molts més diners dels que es necessitaven per als bons de deute sobirans, un fet que en canvi sí que va fer bé la Reserva Federal. Resumint, els primers bancs centrals del món -exceptuant el xinès- han injectat, només l’any 2017, la impressionant xifra de més de 3,6 trilions de dòlars. Tot aquest experiment ha provocat que els diners -després de finançar a tipus zero el deute dels estats i de fer baixar la prima de risc- hagin anat a la borsa i al sector immobiliari, i hagin creat bombolles. Aquests diners també han fet disminuir la rendibilitat dels bons porqueria, que són els que emeten les empreses i països amb baixa qualificació i, per tant, d’alt risc. Paral·lelament, han finançat projectes amb rendibilitat molt baixa i que només són possibles amb aquestes condicions excepcionals. En fi, s’ha debilitat el sistema econòmic quan hi havia una oportunitat única d’enfortir-lo.

Ara tocava sanejar els bancs i reduir l’estructura dels estats, i no s’ha fet. Els països no són més rics per la quantitat de diners que hi ha, sinó per la quantitat de productes que generen. La Unió Europea és molt dependent de la importació de matèries primes i, per contra, s’exporta majoritàriament entre els països de la UE, de manera que teòricament ens beneficia un euro fort. Ara, doncs, que la cosa canvia, hi ha el risc que tot trontolli, començant altra vegada pel món financer. Per això jo aquest any aposto pels actius reals.

No invertiré en bons, deute o altres instruments financers; ho faré en actius reals. A què em refereixo? A empreses -a poder ser familiars, amb història i líders en el seu sector- de l’àmbit immobiliari, del sector de l’alimentació, empreses mineres, que gestionen infraestructures o recursos com l’aigua. Companyies amb plantacions agrícoles o amb explotacions ramaderes. Empreses amb actius tangibles, sense deutes. I de moment no m’atreveixo amb els bitcoins, bàsicament perquè no tinc clar el seu valor tangible.