OBSERVATORI

Contra el malbaratament

Acabem de passar les festes i, com que en aquest país tot se celebra menjant, és una bona ocasió per parlar del malbaratament alimentari. El desaprofitament de menjar al món és tristament significatiu. Segons la FAO, es perden anualment 1.300 milions de tones d’aliments, un terç dels aliments produïts. Per produir tot aquest menjar desaprofitat, s’ha utilitzat el 28% de la superfície agrícola del món, s’ha alliberat més de 3.300 milions de tones de CO 2 a l’atmosfera i, a més, s’ha necessitat una quantitat d’aigua immensa, equivalent al cabal anual del riu rus Volga, el més cabalós d’Europa.

Moralment també és molt qüestionable: a la Terra encara hi ha 925 milions de persones que viuen en risc de desnutrició. Amb tots aquests aliments desaprofitats ens sobra menjar per alimentar la gent que passa fam. Aquest malbaratament és molt heterogeni segons els països on es produeix, però se sap que en els països en vies de desenvolupament aquestes pèrdues es produeixen en l’etapa de producció, mentre que en els països desenvolupats es produeix quan són comercialitzats i en el moment que haurien de ser consumits.

Per aliments, es llença el 45% de les fruites i verdures produïdes i el mateix percentatge de tubercles (com la patata); el 35% del peix i marisc; el 30% dels productes fets a partir de cereals (com el pa), i un 20% en el cas de làctics, carn i llegums.

Espanya és el setè país que més menjar llença de la Unió Europea: uns 179 quilos de menjar per habitant cada any. Aquest desaprofitament es concentra a les llars, on es produeix el 42% del total de les pèrdues, un 39% en la fase de fabricació, un 14% en la de restauració i un 5% en la distribució.

Ara bé, com podem evitar-ho? Un consell bàsic és comprar realment el que es necessita. Un altre és consumir productes de temporada i sempre tenir en compte la data de caducitat. Hem de mantenir el menjar en unes condicions adequades de temperatura i humitat. També és important congelar el que no t’hagis de menjar (és un mite que es produeixin pèrdues de micronutrients amb aquesta tècnica de conservació, tot i la mala fama que té). I, per acabar, també et pots fer el teu propi compostatge, i després fer-lo servir al jardí o a l’hort.

Legislativament seria interessant analitzar com ens podem comprometre perquè les cadenes de distribució minimitzin aquesta pèrdua. A França, per exemple, els supermercats estan obligats a donar els aliments que no venen a organitzacions de caritat i bancs d’aliments. També s’hauria de proveir de maquinària agrícola més eficient els països en vies de desenvolupament, i en els països desenvolupats, conscienciar des de ben petits dels impactes negatius d’aquest despropòsit.