OBSERVATORI

Mala època per als preus de les primeres matèries

L’índex dels preus de les primeres matèries agrícoles més importants del món (l’anomenat S&P GSCI Agriculture) ha disminuït un 5% en els primers deu mesos del 2017. Tot feia pensar que aquest any augmentaria el preu dels cereals, però no ha sigut així. En general, la meteorologia ha sigut fantàstica, i ha facilitat les collites rècord de soja i panís als Estats Units, on es fixen els preus globals de tots aquests aliments. També la debilitat de les monedes dels països emergents ha fet molt competitiva l’exportació de països com el Brasil i l’Argentina i la dels països de la regió del mar Negre, cosa que ha mantingut el preu de les primeres matèries a la baixa.

Ara bé, tot això ha impactat negativament en l’economia dels pagesos i, per tant, en la venda de fertilitzants, llavors i maquinària agrícola. Els únics beneficiats han sigut les càrniques, que han vist com es reduïa el 70% del seu cost de producció que correspon, precisament, al preu de les primeres matèries agrícoles.

Primer de tot, cal deixar clar que fer prediccions és sempre un problema. Fins i tot entitats molt especialitzades com l’FMI no n’encerten ni una. Dit això, si hagués de fer una predicció diria que sembla que tot estigui a punt de canviar. El Consell Internacional de Cereals preveu un consum superior a la producció per primer cop en els últims cinc anys. Tot i així, no es produirà un increment vertiginós del preu, ja que els estocs segueixen sent molt importants.

El preu pot créixer no només per una baixa producció a causa d’una meteorologia adversa, sinó també pel preu del petroli, les divises i per un augment del consum.

Les tensions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita poden provocar un augment més marcat del preu del petroli, amb el posterior increment del cost del transport (en anglès, freight rate ), de producció i de transformació. Directament, també impacta amb els incentius a les polítiques que promouen els biocombustibles.

Pel que fa a les divises, hem de tenir en compte que la Reserva Federal ja ha finalitzat l’expansió monetària a la vegada que ha apujat les taxes d’interès; en canvi, el Banc Central Europeu ho farà progressivament. Com que mana l’oferta i la demanda, si al final hi ha més euros, aquesta moneda es depreciarà respecte al dòlar. I si el valor del dòlar s’incrementés, se’ns faria més car importar soja i panís, i en som molt dependents. També cal aclarir com acabaran les eleccions a Europa, com anirà l’economia i com evolucionarà Trump.

Per acabar, la població mundial no para de créixer: cada cop es necessita més menjar i cada cop disminueix més la quantitat de terra cultivable per càpita. La Xina sembla que creixerà l’any 2018 al 6,2% i l’Índia a més del 8%. I això també són raons per pensar que es pugui animar el preu de les primeres matèries.

Etiquetes