OBSERVATORI

Els productors d’ous i la producció sense gàbies

Un dels canvis més significatius que estem vivint en la producció d’aliments a Espanya s’està duent a terme al sector avícola de posta. Cadenes de restauració importants com McDonald’s o Burger King i cadenes de distribució com Carrefour, Aldi i Mercadona s’han compromès a no oferir ous de gallines engabiades a partir de principis de la pròxima dècada.

Aquest canvi de rumb obliga els principals productors d’ous d’Espanya, com la valenciana Huevos Guillén, proveïdora de Mercadona i empresa que posseeix tot el cicle de producció de l’ou (fabrica pinsos i té granges i centre de classificació i d’embalatge), a invertir més de 60 milions d’euros només a canviar les seves explotacions per adaptar-se a les noves demandes.

El problema, assenyala molta gent del sector, és que els consumidors trien quan compren, i amb molta diferència, els ous de gallines engabiades. I a més a més, que no hi ha cap diferència nutricional demostrada entre l’ou de gallina engabiada i la que no ho està; de la mateixa manera que tampoc hi ha variacions entre el contingut d’un ou blanc i el d’un marró.

Fa molt poc, l’any 2012, la Unió Europea, a través d’una nova normativa sobre el benestar animal, va obligar els productors d’ous que les gàbies tinguessin quasi un metre quadrat d’espai per gallina, un niu, una menjadora i abeurador d’unes dimensions concretes i, fins i tot, un dispositiu per llimar les ungles. Aquesta normativa va obligar molts productors a tancar i d’altres a contraure deutes que en molts casos encara no han saldat. Tenim sort que Espanya és autosuficient en ous. D’altra banda, amb la hipocresia que la Unió Europea gasta en aquests temes, s’importarien ous d’altres països que ni tan sols compleixen estàndards europeus.

A hores d’ara a Espanya el 93% de les gallines estan engabiades; són més de 40 milions de gallines. Aquest percentatge és molt superior al dels tres principals productors d’ous d’Europa: França (65%) i Italià (menys del 65%) o Alemanya (al voltant del 10%). Al país germànic la producció majoritària d’ous és de gallines criades al terra dins de les naus, on els costos de producció són un terç superior al de les engabiades. Les gallines que encara són minoritàries a tot Europa (tret del Regne Unit) són les camperes i les ecològiques.

Una reflexió a part: una gallina ecològica té més números de contraure malalties, ja que pot estar en contacte amb fauna salvatge o a causa d’estar en un ambient no controlat. Per contra, no se li poden administrar antibiòtics per curar-la. Això és benestar animal?