16/09/2019

El laberint català de Pedro Sánchez

3 min

Pedro Sánchez va arribar a la presidència del govern espanyol gràcies al fet que, per iniciativa de Pablo Iglesias, es va aixecar el cordó sanitari que el govern de Mariano Rajoy havia aconseguit imposar al nacionalisme català amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució. Mariano Rajoy havia aconseguit la investidura, després de la repetició d'eleccions, forçant l'abstenció del PSOE –era l'única manera d'arribar a una investidura per majoria simple–. Sense l'abstenció del PSOE, hi havia més 'no' que 'sí' al Congrés de Diputats davant la candidatura de Mariano Rajoy.

Enfront de la majoria simple de la investidura de Mariano Rajoy, hi havia una majoria absoluta per a una possible investidura alternativa, que no es va poder activar, perquè els escons nacionalistes catalans estaven vetats com a conseqüència del cordó sanitari construït al seu voltant. Sense aquest cordó sanitari, Mariano Rajoy no hauria pogut ser investit president després de les eleccions generals de juliol del 2016, com tampoc hauria pogut ser investit després de les eleccions del 20 de desembre del 2015. Després d'exercir el poder amb majoria absoluta entre el 2011 i el 2015, Mariano Rajoy havia aconseguit que el partit de govern de la dreta espanyola, el PP, quedés reduït pràcticament a la condició de partit extraparlamentari a Catalunya i al País Basc i, en aquestes condicions, és gairebé impossible que no es converteixi en partit minoritari, encara que sigui el partit que obtingui més escons. No pot articular una majoria de govern i, en el cas que aconsegueixi la investidura forçant l'abstenció d'algun partit de l'esquerra, aquesta investidura pot ser anul·lada mitjançant una moció de censura, perquè al Congrés hi ha la majoria necessària perquè sigui aprovada.

Això és el que es va aconseguir el 2018 com a conseqüència de l'acord que es va forjar entre Podem i el nacionalisme català, que va possibilitar l'èxit de la moció de censura constructiva presentada pel grup parlamentari socialista amb Pedro Sánchez com a candidat alternatiu a la presidència del govern espanyol. Sense el nacionalisme català l'operació no hauria estat possible. Sense la mediació de Podem, tampoc.

Aquesta mateixa majoria de la moció de censura, lleugerament corregida i augmentada, és la que s'ha tornat a fer present en les eleccions generals del 28-A. El PSOE ha augmentat significativament el nombre d'escons. Unides Podem els ha vist reduïts de manera també significativa. I els partits nacionalistes catalans i bascos han aconseguit el millor resultat des de les primeres eleccions constitucionals del 1979. Entre tots han aconseguit ampliar la majoria de la moció de censura i possibilitar la formació d'un govern amb una estabilitat més que notable.

Resulta sorprenent que, un cop s'ha aconseguit el més difícil –desbaratar l'estratègia del PP per anul·lar políticament el nacionalisme català–, el gran beneficiari d'aquesta operació, Pedro Sánchez –i el partit socialista– faci fàstics per a la seva investidura com a president del govern als que el van fer president mitjançant la moció de censura, que va ser possible gràcies a la reactivació per a la política espanyola del nacionalisme català. Per què la majoria absoluta que va aprovar la moció de censura no es pot reeditar, amb les correccions que l'actualitat imposi, per a la investidura? Per què Pedro Sánchez busca l'abstenció del PP, que no necessita, a diferència del que li passava a Mariano Rajoy amb l'abstenció del PSOE?

No hi ha forma humana d'entendre el que està fent Sánchez. Si hi ha noves eleccions el 10 de novembre, el laberint català seguirà estant present en termes no diferents dels de les eleccions del 28-A. Per a ell i per al seu partit. Podrien guanyar les tres dretes i llavors no tindria aquest problema. Però si és el PSOE el que ha de formar govern, seguirà havent de comptar amb la complicitat d'alguna manera dels nacionalismes català i basc. Amb la composició actual del Congrés de Diputats ja la té. Per què s'arrisca a complicar-se-la segons com vagin les coses?

stats