07/12/2019

Le Bal des Débutantes

4 min
Le Bal des Débutantes

Mentre al món real hi ha gent que intenta eliminar la diferenciació de gènere quan parla per tal de ser més inclusiva; mentre alguns homes fan esforços per eliminar el masclisme fins i tot de la seva forma de seure; mentre molts gais lluiten per acabar amb la transfòbia i la plumofòbia que porten incorporada al subconscient; o mentre moltes persones intenten no ser especistes ni verbalment ni amb el seu comportament ni amb la seva dieta, a la premsa rosa encara celebren Le Bal des Débutantes.

Per ser més precisos: celebren, concelebren, enalteixen, veneren, homenatgen i fan proselitisme -encobert i no...- de Le Bal des Débutantes. El xou, que avui dia es presenta sota el nom comercial de LeBal, encarna tot el que ja hauríem pogut donar per acabat si no fos perquè la premsa rosa no fa altra cosa que boicotejar el progrés mental dels seus lectors i, de pas, el de la societat en general.

Però què és LeBal? Doncs una posada de llarg de tota la vida però en versió grupal, de calibre internacional i de base capitalista. Però comencem pel principi. Els balls de debutants es remunten al segle XVIII, quan el rei britànic Jordi III va celebrar una festa en honor a la seva dona, la reina Carlota, per tal d’instruir les joves en la vida social. En aquell context, una debutant era una jove en transició de nena a adulta - de niña a mujeeeer... - que era presentada públicament pels seus pares com a dona en estat òptim per ser casada.

Actualment, aquest esdeveniment preconstitucional, preinternet, prepenicil·lina i pre Declaració Universal dels Drets Humans se segueix celebrant. A banda d’Anglaterra, té lloc a Viena, als Estats Units i a París, on es porta a terme el que més força mediàtica té. Entre d’altres, tal com recorda Efe, gràcies a l’impuls que ha rebut de la revista Forbes, que el considera un dels esdeveniments socials més esperats de l’any. Suposo que perquè aquesta revista sobre els milionaris i els seus milions no ha fet una enquesta al respecte a la societat real: hauria descobert que l’esdeveniment social més esperat de l’any són les vacances o la paga doble.

Però què és avui en dia aquell ball que va inventar el monarca Jordi de Hannover? Doncs res de bo. Més enllà d’alguns dels vestits d’alta costura que porten les debutants, la resta de coses que es deriven d’aquesta gala fòssil són completament nocives.

Primerament, és homòfoba. Les debutants són només noies i són acompanyades només per nois. No existeixen les parelles homosexuals? S’entén que allí, no... En segon lloc, la festa és masclista per diversos motius. Per exemple, perquè perpetua una concepció paternalista de la dona en donar per fet que ha de ser presentada i, en aquest acte, a més, ha de ser acompanyada per un home.

També és masclista perquè pràcticament totes les elegides són filles de o netes de, cosa que reforça l’estès equívoc que la dona és important en la mesura que l’home que té al costat també ho sigui. Algunes de les 20 joves que enguany van exposar-se a París -d’entre 16 i 22 anys-, per exemple, són la italiana Maria Carolina de Borbó Dues-Sicílies, filla gran del duc de Castro; l’aristòcrata d’ascendència francesa Alexia de Poligny ; Cristina i Victoria Iglesias (01), filles del cantant Julio Iglesias i Miranda Rhysburger ; Stella Belmondo (03), filla de l’actor Jean-Paul Belmondo -sí, té 85 anys i una filla de 16-; o Shunaya Kapoor, filla d’un actor de Bollywood. També hi ha anat la filla d’un magnat rus, l’hereva d’un magnat xinès, la filla de l’actor xinès Jet Li, Jane Li (02), una Rockefeller...

S’ha de dir que sempre conviden alguna jove que té algun mèrit propi i que no és rica perquè no se’ls pugui acusar de masclistes ni de classistes. Un any van convidar la filla d’un taxista de Londres que té un coeficient intel·lectual més elevat que el d’ Einstein. Pobra, quina nit devia passar...

El clímax del ‘pijisme’

Per últim, aquesta festa tampoc serveix per combatre el classisme, ja que els convidats masculins, els anomenats cavaliers, són fruit també d’un càsting fet entre la jet -famosos, milionaris o aristòcrates- internacional. De fet, en molts casos, alguns són germans de les noies presents. I presentades. Amb tots, allà es forma una festa perquè els rics i poderosos de tot el món s’amalgamin -més- entre ells i consolidin les inèrcies oligàrquiques dels seus progenitors. El clímax de la vida pija.

Dit tot això, no voldria ser injust. S’ha de dir que la festa no és racista. Si ets milionari però no ets un/a blanc/a caucàsic/a occidental, també t’hi acullen. No he trobat cap constància que mai hagin tancat la porta a un milionari per motius ètnics. Bé, ni per cap altre motiu...

Sabut tot això, ja podem passar a fruir dels vestits que les marques d’alta costura han regalat a aquestes noies, que, justament, són dels pocs humans que podrien pagar-s’ho. Ja podem gaudir d’aquest món fabulós que existeix gràcies només a nosaltres. Perquè amb els nostres impostos generem prou pau social com perquè ells puguin presumir de la seva riquesa i perquè, a sobre, aplaudim la seva rave neoliberal comprant la revista de torn. Que feliç que es pot arribar a ser vivint en el vassallatge!

stats