Escenaris massa oberts

Enginyer i exministreNo és estrany, i tampoc no és fàcil. No és estrany rebre en aquests moments una petició per imaginar alguns escenaris futurs. Les grans incerteses i la desorientació general fan que sigui una demanda molt lògica i freqüent. Però aquestes mateixes circumstàncies fan que sigui molt difícil donar una resposta consistent i rigorosa. Intentaré fer alguna petita contribució.

D’entrada, descarto que el més important sigui fer una anàlisi convencional dels escenaris clàssics: quedar-nos tal com estem (que segurament vol dir quedar-nos pitjor de com estem), una millora autonòmica, una fórmula federal, una confederació o la independència (si és que avui dia, a Europa, es pot parlar d’independència). No és el més important, perquè això són aspectes formals, a través d’unes paraules conegudes però poc reveladores del seu contingut. L’objectiu que hem de buscar és el grau adequat de sobirania i d’interdependència que pugui portar el màxim nivell de benestar per als nostres ciutadans. Això es pot aconseguir per més d’un camí. Renuncio a parlar d’escenaris i plantejo en canvi alternatives concretes.

Europa. D’aquí uns anys, ¿seran la UE o la zona euro alguna cosa semblant a un estat federal -plural però solidari-, del qual Catalunya formi part, o seguirà encallada en el bloqueig actual? Com menys federal sigui Europa, més important és formar part d’un dels estats grans, però com més federal més avantatges per als estats petits.

Finançament. ¿Tindrà Catalunya prou sobirania financera per recaptar els seus propis impostos i prendre decisions sobre com utilitzar-los? Això és important i es pot aconseguir via concert, per la via federal o amb la independència. Crec que l’obtenció d’aquest objectiu és un dels elements clau del escenaris futurs.

Procés. ¿El procés prosseguirà i acabarà en un pacte negociat amb Espanya i avalat per la UE, o tindrà un component de decisions unilaterals que suposin una transició difícil i amb esculls que puguin ser dolorosos? És important considerar aquesta alternativa. La bondat d’un objectiu és la suma de la fita final i del camí.

Política. És evident que les incerteses del moment actual no es deuen només a la transició sobiranista. ¿Com hi influeixen la situació econòmica i la profunda revisió que s’està produint en el món de la política i de les institucions? El nou sistema de partits, el paper dels moviments socials i la urgència de la regeneració no són aliens a la qüestió de què parlem, i hauríem de saber integrar-ho.