Puigdemont, abraçat a Mas / MANOLO GARCÍA

NOVA ETAPA

Puigdemont entoma el repte de culminar el procés independentista

El nou president de la Generalitat promet desplegar el mandat del 27-S deixant-hi “la pell”

Puigdemont, abraçat a Mas / MANOLO GARCÍA

La legislatura torna a caminar. Aquesta legislatura “excepcional de la postautonomia i la preindependència” que Junts pel Sí i la CUP volen de només 18 mesos per enfilar cap a la República Catalana. La investidura del gironí Carles Puigdemont i Casamajó com a 130è president de la Generalitat permet desactivar el botó de pausa que semblava que s’hagués activat des del mes de novembre. La declaració d’inici del procés aprovada el 9 de novembre recupera la centralitat de l’agenda política.

La tria del fins ara alcalde de Girona -deixarà formalment avui el càrrec- implica un canvi de cares respecte d’Artur Mas però mantenir els objectius polítics i el full de ruta que ell va defensar en el seu debat d’investidura fallit. Ahir, a la tribuna del Parlament, Puigdemont va certificar que ara toca “culminar el procés” i afrontar el xoc institucional que s’obrirà amb l’estat espanyol. De fet, Mariano Rajoy va comparèixer a la Moncloa quan el debat a Catalunya no s’havia acabat per avisar que no en deixarà passar “ni una en contra de la unitat d’Espanya”. El líder del PP ja torna a utilitzar l’independentisme per arrossegar el PSOE a la gran coalició.

Els tres mesos de negociació entre els dos grups independentistes de la cambra han deixat no tan sols ferides internes dins del sobiranisme, sinó un mal regust entre els que hi han participat. En privat fan autocrítica i, en públic, el nou president va voler començar la seva intervenció a l’hemicicle demanant perdó i donant les gràcies. Disculpes precisament per la manera com s’ha “gestionat l’encàrrec” ciutadà sorgit del 27-S. Anar a unes eleccions anticipades al març, va admetre, hauria sigut “esmenar” el que van dir les urnes. El capítol d’agraïments va tenir sobretot un destinatari, Artur Mas, que va ser rebut pels seus amb aplaudiments. Hores abans, davant la plana major de Convergència, el fins ara president de la Generalitat va reconèixer que havia decidit fer un pas al costat quan va arribar a la conclusió que formava part del “problema” per poder posar en marxa el mandat sobiranista. No creu que la seva figura “resti”, com ha defensat amb vehemència els últims dies, sinó que el veto de la CUP era ja inamovible. Amb l’escenari que es va precipitar de manera inesperada dissabte, ara el govern de Puigdemont posarà a punt les estructures d’estat -ahir es va aturar de forma especial en la Hisenda pròpia- , tramitarà l’avantprojecte de llei del procés constituent i la llei de transitorietat jurídica, i internacionalitzarà el camí cap a l’estat propi.

Una gestió “inclusiva”

Un camí “gens fàcil i gens còmode” que comença amb el no de 63 diputats i l’aval dels 70 que van votar a favor de la investidura, entre els quals la portaveu de l’esquerra anticapitalista, Anna Gabriel. Dels deu diputats cupaires, vuit van votar -ahir Antonio Baños va ocupar l’escó, tot i haver anunciat la dimissió- i dos es van abstenir. D’acord amb els compromisos entre els dos grups, Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta dimitiran. Se’ls considera representants de les dues grans ànimes dels cupaires que han aflorat en la negociació dels últims temps.

Puigdemont es va esforçar, però, a enviar un missatge sobre la necessitat d’eixamplar la base sobiranista. Si alguna cosa han deixat clares les tensions des del 27 de setembre i la victòria d’En Comú Podem a Catalunya a les eleccions generals és que el 48% de suports per avançar cap a la independència és un marge massa estret per acabar de completar un projecte tan ambiciós. El president investit ahir va avançar que el procés de participació ciutadana que s’obrirà per dissenyar la futura Constitució catalana és una bona oportunitat per atraure més gent. L’altra via per seduir l’esquerra que reclama un referèndum pactat és l’aplicació del pla de xoc.

Ahir Puigdemont va retreure als de Lluís Rabell que fossin els del “junts pel si no fos”: els que aprovarien les mesures socials acordades amb la CUP si no fos que les impulsen els independentistes.

El compromís d’una gestió “inclusiva”, però, el nou president també el va dirigir directament als que estan en contra del dret a decidir. Avesat al dia a dia de l’Ajuntament, en què ha de buscar espais de diàleg amb gent que pensa diferent en qüestions de fons, Puigdemont va intentar teixir complicitats en les formes: va prometre “seny, seriositat, calma, prudència i humilitat”. Flexibilitat en el com però rotunditat en el què, com va palesar el “visca Catalunya lliure!” al final del ple. Puigdemont no va estalviar paraules per reafirmar la convicció en la tasca que ara haurà de liderar. Va arribar a dir que hi deixarà “la pell”.

Paral·lelament a la feina a la plaça de Santa Jaume, Puigdemont no haurà de perdre de vista el partit i els recels que aquesta operació per salvar la investidura han generat en alguns sectors de CDC. A porta tancada ja ha subratllat que entoma el repte perquè és un moment “excepcional” i perquè l’hi ha demanat Mas. En el discurs d’ahir a la tarda va reiterar que el seu serà un lideratge “temporal” perquè el moment és “irrepetible”. És evident que el debat successori a Convergència, que haurà d’encarar la seva refundació en els mesos que vénen, continua ben viu. Caldrà veure quin impacte té en aquest àmbit partidista la irrupció del nom de Puigdemont.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ja ha demanat audiència al rei Felip VI per comunicar-li la investidura. Mas, a la sortida del ple, va segellar aquest nou gir in extremis del procés: “Estic molt confiat que això anirà bé”.