La universitat, la més ben valorada

L’alta valoració de les universitats reflecteix que, malgrat l’alt índex d’atur entre els joves, els graduats universitaris tenen un percentatge d’ocupació més alt a Catalunya

Per primera vegada apareix la universitat en l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya. El seu Baròmetre d’Opinió Pública es publica periòdicament i l’última enquesta -realitzada entre el 28 de juny i el 13 juliol del 2016- fa una valoració molt positiva de les universitats. De fet, quan els demanen que posin nota al grau de confiança que els mereixen diferents institucions en una escala de 0 a 10 -en què 0 indica confiança nul·la i 10 molta confiança- els enquestats donen la millor nota de totes les institucions a les universitats, amb un 6,47. És una de les tres institucions que aproven sobre vint propostes. Les altres dues aprovades són els Mossos d’Esquadra (5,58) i l’ajuntament propi (5,40). Finalment i de forma global, el 80,8% dels enquestats aproven les universitats (només l’11,6% la suspenen), mentre que a la banca, la institució menys valorada (amb una nota de 2,15 sobre 10), la suspenen el 80,4% dels enquestats i l’aproven només el 17,7%.

Això es dóna en un context sociopolític en què el principal problema per al 52,5% dels enquestats, ciutadans espanyols majors de 18 anys i amb residència a Catalunya, és l’atur i la precarietat laboral. L’alta valoració de les universitats reflecteix que, malgrat l’alt índex d’atur entre els joves, els graduats universitaris tenen un percentatge d’ocupació més alt a Catalunya, que se situa, segons l’última enquesta de l’INE, en el 82,5%.

La universitat ha estat i és el gran ascensor social, però no figura en les prioritats de l’agenda política

L’educació, la cultura i la investigació només representen un problema per al 9,5% de la població malgrat les retallades i ajustos que hi ha hagut els últims anys. Això demostra, sense cap dubte, que, malgrat tot, la institució universitària continua funcionant, i que és una institució que compleix amb la seva missió de docència, de recerca, de transferència de coneixement i d’ajuda al desenvolupament social i econòmic de la societat. En paral·lel a la bona valoració de les universitats a Catalunya, segons dades de la secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, en un moment en què baixa la ràtio de població jove de 18 a 24 anys, la matriculació d’estudiants universitaris és la més alta de la història, amb una taxa neta del 40% el curs 15-16. Clarament, la universitat és la institució que ofereix més possibilitats als nostres joves i a la societat en general; d’aquí els seus alts nivells de reconeixement i valoració.

La universitat a l’estat espanyol té un milió i mig d’alumnes i al voltant de mig milió d’empleats. Es calcula que entre 15 i 20 milions de persones tenen educació terciària. La universitat ha estat i és el gran ascensor social i ha ajudat com cap altra organització al desenvolupament de la nostra societat. Però, tot i l’impacte econòmic, cultural i social de la universitat, plenament demostrat i quantificat, no figura en les prioritats de l’agenda política ni dels mitjans de comunicació.

Els països que més inverteixen en el seu sistema d’educació superior són els que tenen millors indicadors socioeconòmics

Els rectors que van redactar i vam signar a Bolonya la Carta Magna de les Universitats van destacar en el preàmbul, abans dels considerants i principis fonamentals, que “els pobles i els estats han de ser més conscients que mai del paper que les universitats han de tenir en una societat que es transforma i s’internacionalitza”. En les últimes eleccions la universitat va continuar sense aparèixer en l’agenda política, i tampoc en els debats. No diguem ja en les negociacions per formar govern. Una de les indústries més netes, de més projecció i futur, i competitiva en l’entorn europeu.

No fa falta recórrer a les estadístiques per posar en evidència que els països que més inverteixen en el seu sistema d’educació superior són els que tenen millors indicadors socioeconòmics i de desenvolupament humà. La Comissió Europea es va proposar, a la cimera de Lisboa de l’any 2000, convertir-se en deu anys en l’economia més competitiva del món basada en el coneixement. No ha estat així, possiblement per la influència de la crisi, però, de nou, el projecte Europa 2020 és una estratègia per créixer a través d’una economia integradora, sostenible i intel·ligent en què l’educació superior jugui un paper decisiu.

Felicitem calorosament, doncs, la iniciativa del CEO de posar les universitats en el llistat d’institucions a valorar a Catalunya. I ens felicitem pel fet que, com suposàvem, és una institució ben valorada. La més ben valorada.

Ara falta que el CIS ens inclogui en la seva enquesta. Les universitats ho agrairem.