La batalla per l’agenda

Politòleg de la UBLa gran distància entre la correlació de forces que auguren les enquestes i la composició del Congrés contribueix a reforçar la sensació de teatralitat que acompanya el debat de política general. Rajoy hi va anar amb un guió ben travat: la recuperació ja és un fet, tot i que incipient, i ara que les coses comencen a rutllar, val més que siguem prudents i no ho espatllem amb aventures que ens poden fer tornar als pitjors moments de la crisi. La combinació d’aquesta idea amb mesures dirigides a rebaixar la pressió de la crisi sobre col·lectius específics és la principal arma amb què el PP pretén enfrontar-se al proper cicle electoral.

El PP passa més de puntetes sobre l’altra gran qüestió (la corrupció), conscient que, si bé no pot obviar el debat, és un tema que el perjudica i, per tant, com menys present estigui en l’agenda millor. La pregunta, en tot cas, és si la tímida recuperació serà suficient per fer creïble el discurs de Rajoy.

Sánchez, davant d’aquest discurs, mira de diversificar l’agenda. No nega la recuperació, però en qüestiona la magnitud i posa en dubte que sigui mèrit de Rajoy. Ara bé: el PSOE és conscient que si es parla massa d’atur en pot sortir mal parat. Perquè el mal record que tenen els electors de la gestió econòmica de l’últim govern socialista no s’ha esborrat encara, i necessita treure altres temes com Bárcenas, l’avortament, la gestió del conflicte català o els serveis socials. Qui aconsegueixi imposar la seva agenda partirà amb un cert avantatge. I, de moment, qui sembla tenir més èxit a fixar l’agenda és Pablo Iglesias, que ahir no era físicament a l’hemicicle, per bé que el seu espectre va sobrevolar tot el debat.