LITERATURA

“Tenir un fill és una experiència terrorífica”

Hanne Orstavik narra un conflicte maternofilial a ‘Amor’

Neu. Aïllament. Silenci. Perill. Aquestes quatre paraules sintetitzen el que trobarà el lector d’Amor, la primera novel·la que es tradueix al català i al castellà de la noruega Hanne Orstavik (Tana, 1969). Les Hores i Duomo fan tàndem en l’edició d’una nouvelle protagonitzada per una mare i el seu fill de vuit anys. “S’han instal·lat fa poc en un petit poble del nord-est de Noruega, al comtat de Finnmark, que limita amb Lapònia i Rússia -diu Orstavik-. És allà on vaig créixer a la dècada dels 70 i dels 80, fins que va ser l’hora d’entrar a l’institut, i com que els pares volien que continués estudiant ens vam instal·lar a Oslo”.

Quan va debutar als 25 anys amb Hakk (1994), Orstavik ja tenia clar que els llibres que volia escriure anirien configurant la seva “geografia interna”. “El més trist d’haver publicat tretze novel·les és que ja no les podré tornar a escriure -admet-. Ja he passat pel procés d’investigació i execució. A vegades trobo a faltar els meus propis llibres”. Poc després de publicar Entropi (1995), l’escriptora va ser mare. “Tenir una nena em va fer preguntar-me per la relació entre la llengua i la realitat -diu-. ¿Com podia saber que l’estimava? No estic segura que l’amor es pugui transmetre a través de les paraules, que poden ser sinceres o falses. La pregunta d’on es pot trobar l’amor de debò em va portar fins als dos personatges de la novel·la”. El llibre, que va aparèixer en noruec el 1997, transcorre durant el dia abans del novè aniversari d’en Jon, que viu en una casa amb la mare soltera, la Vibeke. El lector empatitza de seguida amb la criatura, però costa més d’acceptar que la mare visqui la maternitat des d’una distància que acaba convertint-se en un problema important en el transcurs de la novel·la. “El que penso sobre la Vibeke ha anat canviant al llarg dels anys, però ni llavors ni ara m’he atrevit a jutjar-la -diu-. Ella té una feina estable, porta el menjar a casa i educa el fill. No se la pot culpar així com així pel que passa un dia”.

La maternitat conflictiva

Orstavik combina l’atenció a la mare i al fill en paràgrafs curts que permeten seguir en paral·lel la decisiva jornada per part de cadascun dels dos. Mentre ella es banya i es prepara per sortir de casa amb la intenció de seduir un home amb qui coincideix sovint a la biblioteca, el nen intenta vendre loteria per al club esportiu del qual forma part. Tots dos trobaran sorpreses durant els seus trajectes fora de la casa. “La distància que sentim cap als altres és un reflex de la distància en relació a nosaltres mateixos -explica-. Potser el pitjor que ens pot passar en la vida és no relacionar-nos amb els altres. El psicòleg René Spitz va portar a la pràctica un experiment salvatge a la dècada dels 50 en un orfenat: consistia a privar els nens de contacte amb l’exterior. Al cap de dos anys, el 40% de les criatures havien mort”.

L’escriptora noruega va viure la maternitat de manera conflictiva. “Tenir un fill és una experiència terrorífica”, assegura. Ella va traslladar les seves angoixes als dos personatges del llibre. “Quan tens una criatura et retrobes amb el nen que vas ser: amb les coses bones, però també amb els traumes que vas patir”, adverteix. Des del 1997, Amor ja s’ha traduït a 23 llengües. L’edició anglesa, publicada també el 2018, és finalista del National Book Award en la categoria de literatura traduïda a l’anglès, juntament amb novel·les de Yoko Tawada, Domenico Starnone, Négar Djavadi i Olga Tokarczuk.

“Si hagués de resumir què busquen els personatges de les meves novel·les diria que tots intenten aprendre a estimar”, admet. Orstavik necessita respondre “preguntes vitals” en cada novel·la. N’acaba una cada dos anys. Igual que el personatge de la Vibeke, ella també és addicta a la lectura. “Vaig créixer en una família on cada setmana anàvem a l’església -recorda-. Les històries de la Bíblia han sigut sempre molt importants per a mi”. Mentre escrivia Amor va quedar impressionada per una nouvelle del suec Per Olov Enquist, El ángel caído (1985), on els dos caps d’un monstre de fira es comuniquen telepàticament. Més enllà del símil evident amb la relació entre la Vibeke i el Jon, també la fira és important en l’argument del llibre, perquè després d’assistir a un espectacle la mare voldrà continuar intimant amb un dels firaires, fet que serà clau en el desenllaç de la història.

Etiquetes