Misc 06/01/2016

10 fites literàries clàssiques d’alt voltatge sexual

De ‘Lisístrata’ a ‘L’amant de Lady Chatterley’

i
Jordi Nopca
3 min
El marquès de Sade va estimular la imaginació de l’època en gravats com aquest.

BarcelonaEl sexe és present en la literatura des de les primeres mostres que se’n conserven. Molt abans que Calipso segrestés Ulisses a la seva illa a l’Odissea i l’hi retingués a base de carícies -i alguna cosa més-, el rei Gilgameix ja se les tenia amb les insinuacions de la deessa Ixtar al Poema de Gilgameix, escrit al voltant del segle XX aC. Així i tot, una de les primeres mostres literàries en què l’erotisme té un paper destacat en l’acció és Lisístrata, d’Aristòfanes, en què l’heroïna de l’obra teatral -representada per primera vegada l’any 411 aC- convenç les dones gregues perquè no tinguin relacions sexuals amb els marits fins que no signin una treva en la Guerra del Peloponès. L’al·legat pacifista és servit amb sentit de l’humor i irreverència. En català n’hi ha una versió recent publicada a Adesiara.

Menys divertit és el punt de partida de la recopilació de contes Les mil i una nits, fixats per escrit entre els segles VII i XIII: després de sorprendre la dona amb un amant, el soldà Xahriar decideix venjar-se casant-se un dia rere l’altre amb noies verges de la noblesa -a qui mata després de passar-hi la primera nit-, fins que Xahrazad, amb molt d’enginy, aconsegueix trencar amb la mortífera dinàmica deixant inacabada la història que explica al soldà cada nit després d’haver-li fet l’amor. Les narracions, publicades a Proa en català el 1996, barregen aventures, ensenyances morals i sensualitat, com passaria també en altres reculls canònics, com el Decameró, de Giovanni Boccaccio, i els Contes de Canterbury, de Geoffrey Chaucer, tots dos del segle XIV.

Perversions i inconsciències

El 1490 es publicava a València Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, un dels grans exponents de la literatura cavalleresca europea i, alhora, un dels cims de l’erotisme en les lletres catalanes. El cavaller Tirant, la princesa Carmesina i l’alegre i desvergonyida Plaerdemavida viuen escenes de notable sensualitat, com aquella en què la donzella de la cort explica un somni: “Aprés en visió viu com ell vos besava molt sovint e desféu-vos la clotxeta dels pits e que us besava a gran pressa les mamelles. E com vos hagué ben besada, volia-us posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces”.

Tres segles després, el marquès de Sade va escandalitzar la societat francesa amb les seves novel·les, on introduïa un ingredient que les acostava a la pornografia: l’obscenitat. Entre elles destaca Justine (1791, reeditada a Proa recentment), on la protagonista cau en el parany de tota classe de perversions obstinada a seguir el camí de la virtut. Els austríacs Leopold von Sacher-Masoch -del qual es deriva la paraula masoquisme - i Arthur Schnitzler dedicarien bona part dels esforços a investigar les pulsions del subconscient, que Sigmund Freud estudiaria més endavant, en novel·les com La Venus de les pells 1870) i Història somiada (1926).

Al París de finals de la dècada dels 20 en què la Simone i el Charles de La passió de Mademoiselle S. s’escrivien cartes pujades de to eren molt pocs els que havien pogut llegir L’amant de Lady Chatterley, de D.H. Lawrence, que explicava l’aventura extraconjugal d’una aristòcrata amb un guarda forestal. La novel·la, publicada el 1928 a Florència, no es podria llegir en francès fins al 1932, tot i que al Regne Unit -el país d’on era l’autor- no arribaria fins al 1960, després i tot que la controvertida Lolita de Vladimir Nabokov, que es va publicar primer a París (1955), després a Nova York (1958) i finalment a Londres (1959).

stats