Les polítiques per a la petita infància, equitat en estat pur

Els ajuntaments van entendre fa temps que calia invertir en educació en les primeres edats

La reforma de la polèmica llei Wert, que, entre altres coses, retornarà les competències de llengua i currículum a les comunitats autònomes, apostarà per una personalització més gran, especialment en el cas dels repetidors, retornarà a les classes una assignatura sobre valors cívics i ètics, i donarà una nova embranzida a la formació professional. L’objectiu d’aquestes mesures és millorar l'equitat i disminuir les taxes d'abandonament escolar prematur, que a l'Estat són de les més altes d'Europa.

L'equitat és un valor en alça quan parlem d'educació i el que millor la pot garantir és la universalització de les polítiques adreçades a la petita infància, que, en gran mesura, se centren a disposar d'una bona xarxa d'escoles bressol de qualitat i accessibles a tota la població. Tant el govern de Madrid, mitjançant l'aposta de donar un impuls a la universalització de l’educació entre els 0 i els 3 anys en els pressupostos de l’any que ve, com el govern català, que s’ha compromès a recuperar la corresponsabilitat en el finançament del servei públic de les escoles bressol, coincideixen en aquesta mesura.

Per què és important universalitzar el 0-3? En la jornada 'L'educació a Catalunya', organitzada per la Fundació Jaume Bofill, Francesc Pedró, de la Unesco, ens recordava que "universalitzar l’accés a l’educació infantil de primer cicle, prioritzant els infants en risc d’exclusió, hauria de ser una de les principals apostes per millorar l'equitat i la qualitat del sistema educatiu". Si volem que el nostre sistema educatiu pugui oferir i garantir oportunitats a tots els ciutadans i ciutadanes, independentment de les seves condicions, cal començar com més aviat millor. Ho defensaven Héctor Cebolla i Leire Salazar en un bon article, en què afirmaven que "invertir un euro en educació en les primeres fases de la vida té un retorn més gran en termes d'equitat que fer-ho en fases posteriors". És cert, com els mateixos autors expliquen, que la universalització de l'educació infantil no garantirà l'equitat en els resultats educatius, ja que això depèn d'una multiplicitat de factors, però sí que establirà unes bases sòlides perquè moltes criatures puguin transitar de manera exitosa per les diferents etapes educatives i surtin del sistema educatiu amb les capacitats i habilitats necessàries per poder prendre decisions sobre la pròpia vida, escollir camins i garantir-se, al cap i a la fi, l'èxit personal.

No es tracta, doncs, d'anar a l'escola bressol per aprendre a acumular coneixements, sinó per aprendre a ser i conviure

En aquesta línia, el neurocientífic David Bueno creu que l'escolarització és clau en aquesta etapa de la vida per posar les criatures en contacte quotidià amb els seus parells, perquè juguin, explorin i, així, com ell mateix diu, "cada descoberta farà noves connexions al cervell, i com més connexions tingui més adaptable serà en un futur i més coneixements podrà atresorar quan arribi el moment". 

No es tracta, doncs, d'anar a l'escola bressol per aprendre a acumular coneixements, sinó per aprendre a ser i conviure, ja que és mitjançant la socialització com aprenem i construïm societat. 

Aquesta visió, que vincula aprenentatge i fet social, és el fonament de tots els processos de transformació i de millora educativa avui en dia i és una mirada que els ajuntaments fa anys que reivindiquen. No és casualitat, doncs, que una gran part de les polítiques d'atenció a la petita infància i de l'oferta d'escoles bressol al nostre país siguin municipals. Els ajuntaments fa temps que van entendre que calia invertir en educació, que calia fer-ho en les primeres edats per garantir l'equitat al territori i que, a més a més, era una mesura que facilitava la conciliació de la vida familiar i laboral. 

Les polítiques adreçades a la petita infància són equitat en estat pur i, consegüentment, cal pensar-les per a la finalitat per a la qual han de servir. I com que es tracta d'equitat, és molt important assegurar la qualitat del servei i l'accés a la població més necessitada. Els ajuntaments ho fan amb les escoles bressol municipals, 500 centres a la demarcació de Barcelona, que escolaritzen prop de 33.000 criatures. En l'última onada dels Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona aquest servei ha obtingut una nota del 8,9.

Com diu Tona Castell, directora de la revista 'Infància', de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, "és bo per a les famílies saber que l’escola bressol és un espai de criança i un lloc de pertinença, on tenen l’oportunitat de ser-hi, si ho desitgen". I ser-hi és al capdavall un dels millors indicadors d'èxit, sempre que hi siguin tots els que volen ser-hi, independentment de les seves capacitats.