Des de la llibertat (5)

Ens trobem atrapats en una dinàmica regressiva de gran abast que afecta principis i drets fonamentals

L’hivern a Soto del Real és dur, especialment per als que hem crescut -i ens reconforten- en els hiverns maridats amb Mediterrani. L’endolciment del fred que dins d’aquesta presó no pot oferir el nostre Mediterrani l’aconsegueixen els milers de paraules que diàriament m’arriben d’arreu del país i també de fora, que perfilen una geografia de l’amor i d’uns valors que no tenen ni busquen fronteres, que s’expressen des de la pròpia i irrenunciable voluntat de ser, sense que ningú imposi identitats, llengua o lleis. El que trenca la fredor dels dies i el glaç de les nits a la cel·la 205 és la geografia de la fraternitat, la igualtat i la llibertat que traspuen totes i cadascuna de les cartes que ininterrompudament rebo des de fa 4 mesos.

Sí, ja fa 4 mesos del meu empresonament i del d’en Cuixart. I ningú sap del cert quan s’acabarà. Cal ser pacients i no perdre el nord, però també cal ser conscients del despropòsit que ens envaeix. No estic segrestat, estic pres, però sento com a pròpia la indefensió d’un segrestat. Percebo que les regles del joc a què ens obliguen a jugar canvien per evitar la nostra sortida de la presó. No em sé respondre quin és el motiu pel qual els criteris que van servir a altres investigats de la mateixa causa per sortir de la presó i fins i tot per evitar-la no serveixen per a en Forn, en Junqueras, en Cuixart i per a mi mateix. És difícil trobar resposta del dret.

El que em fa sospitós de reiteració delictiva són el meu pensament i les meves conviccions sobiranistes

Si fem cas dels escrits i les interlocutòries judicials en la causa que s’instrueix contra els fets de l’1 d’octubre, trobarem una revisió a fons d’aspectes doctrinals del mateix Tribunal Constitucional, de la mateixa jurisprudència de l’Audiència Nacional i del mateix Tribunal Suprem.

Ens trobem atrapats en una dinàmica regressiva de gran abast que afecta principis i drets fonamentals que fins ara ningú havia qüestionat del mateix ordenament constitucional. Una dinàmica regressiva que em situa -a mi i a la resta d’empresonats- en la més gran de les impotències, en una indefensió no formal però sí de fet.

Un exemple -de moment, el darrer- il·lustra perfectament el que denuncio. Cito literalment del jutge instructor les seves paraules i arguments per negar la meva sortida de la presó: “ El solicitante [en referència a mi] mantiene su ideario soberanista, lo que resulta constitucionalmente válido, però imposibilita el convencimiento de imposible reiteración delictiva que se tendría respecto de quien profese la ideología contraria”.

L’escrit del Tribunal Suprem erosiona de ple els fonaments del pluralisme polític sobre el qual se sustenta necessàriament qualsevol sistema democràtic

Ras i curt, el que em fa sospitós de reiteració delictiva són el meu pensament i les meves conviccions sobiranistes.

Volent argumentar contra la petició de la meva excarceració, l’escrit del Tribunal Suprem erosiona de ple els fonaments del pluralisme polític sobre el qual se sustenta necessàriament qualsevol sistema democràtic -fins ara també l’espanyol-. Convertir una idea política en el factor determinant per atribuir possibles accions delictives en el futur és la criminalització d’aquestes idees. És l’inici de la fi d’un estat democràtic i de dret. La negació de l’essència del liberalisme polític. Una porta oberta a la persecució de les idees polítiques contràries a les pròpies del grup dominant. Una perillosa aproximació als orígens de l’autoritarisme. No és cap broma.

I sisplau, que ningú ridiculitzi ni tregui de context les meves paraules. Enlloc he dit que Espanya sigui avui un sistema autoritari. Si ho cregués, ho diria. Més enllà de l’afectació i el perjudici evident que ara a mi em provoca (mantenint la presó preventiva), adverteixo d’un gir regressiu -que se suma a d’altres que Josep Ramoneda, amb la lucidesa que el caracteritza, ha denunciat reiterades vegades en aquestes mateixes pàgines- la sola formulació del qual en una interlocutòria judicial del Tribunal Suprem esdevé una advertència per les conseqüències devastadores que pot tenir contra els drets fonamentals, pilars de qualsevol sistema democràtic i que fins ara també ho han sigut de l’estat espanyol.

Fa por pensar que per impedir l’expressió democràtica i pacífica del sobiranisme a Catalunya hi hagi qui estigui disposat a ferir de mort fins i tot els fonaments liberals de la democràcia. No badem. Això va de democràcia. I per cert... gràcies per no oblidar-nos!