‘IN SITU’

Sabadell, en la cruïlla

Sabadell és un ciutat poc i mal coneguda. Josep Pla deia que Sabadell és “una ciutat que tendeix a l’autenticitat, a la simplicitat. Directa, viva, real”. És pionera de la Revolució Industrial a Catalunya. D’aquí era Sardà i Salvany, l’ultrareaccionari d’ El liberalismo es pecado, però també Mateu Morral, el de l’atemptat a Alfons XIII. És la ciutat de les primeres feministes com Teresa Claramunt i de Pere Quart. I també de Josep Moix, ministre de treball de la Segona República, i d’Antoni Farrés, l’enyorat alcalde de la represa democràtica. És avui la segona ciutat catalana en nombre d’independentistes atenent al resultat del 9-N.

Des que va esclatar el cas Mercuri, la ciutat està en xoc: un brot de legionel·losi ha causat diversos morts. El mític bosc de Can Deu, arrasat per un estrany efecte meteorològic. Detinguda una cèl·lula islamista. Es van vendre per un euro Caixa Sabadell després de 150 anys d’història. La companyia d’aigües CASSA ha acabat en mans d’Agbar i el Centre d’Esports Sabadell ha caigut en mans japoneses. És com si totes les plagues bíbliques recaiguessin sobre la ciutat.

Davant de totes aquestes desgràcies que se sumen al drama social dels 18.000 aturats, no sembla que per a la classe política local això hagi estat prou motiu de reflexió i acció. Segurament avui a la ciutat hi ha 40.000 persones que no saben a qui votar. Hi va haver una cruïlla l’any 1979, després l’any 1999 i ara. Si el poble no hi posa remei continuarem amb un munt de males noticies quatre anys més. Caldrà generositat, tenacitat i compromís per tornar a generar confiança.

Deia Jaume Vicens Vives : “A través de Sabadell es poden explicar i aclarir moltes coses i processos més complicats als quals ens enfrontem historiadors i sociòlegs”. Esperem que no sigui veritat.