20/01/2017

Pep i els grisos

2 min
Guardiola preocupat durant el partit que el seu equip va perdre al camp de l’Everton de Ronald Koeman.

Pep Guardiola es troba ara mateix, segurament, en un dels moments més agres de la seva relació amb els mèdia. De Guardiola sempre s’havia elogiat l’habilitat d’elaborar, davant dels micròfons, el discurs més adequat per a l’equip i la institució als quals es deu, amb una mise en scène convincent. Però igual com el català va reconèixer, en conversa amb Thierry Henry, que l’havia descol·locat la verticalitat aèria dels equips més britànicament ortodoxos, antídot rupestre però efectiu contra una pressió alta, és possible que no s’esperés una premsa que, en molts casos, el colla per buscar-li el titular a l’última pàgina, repreguntant els cops que faci falta fins a obtenir la cita desitjada i sempre a partir d’elements polèmics, preguntes desagraïdes per a algú que, tal com van cronometrar dos periodistes de Der Spiegel, dona respostes més llargues quan pot explicar qüestions tècniques.

A això s’hi ha afegit l’aterratge a Manchester d’informadors enviats a propòsit per mitjans amb una línia informativa agressiva i que pregunten a Guardiola per qualsevol qüestió candent al Barça o al Madrid, per a inquietud dels press officers del City. Pep va mostrar un fastigueig diàfan en escoltar la tercera pregunta consecutiva sobre el futur de Leo Messi; de portes endins, ell i el seu equip estan tips que els demanin si Begiristain ha tocat jugadors actualment blaugranes (Messi, Neymar, Rakitic o Busquets), en el que interpreten com noves entregues de l’ofensiva de persones i mitjans hostils per desprestigiar Guardiola. El de Santpedor compta amb l’amistat de periodistes que l’entenen, el descodifiquen, l’admiren i, resultats al marge, en continuen exposant virtuts i encerts, que només un neci pot negar. Però al mateix temps, el tècnic i el seu cercle han bastit una noció d’enemic extern, de campanya orquestrada per interessos obscurs i malignes.

L’escepticisme inherent i necessari en la pràctica de l’ofici periodístic condueix a qüestionar-ho tot i a distingir els grisos per no jutjar casos o persones només pels blancs i els negres: in medio virtus. És tan exagerat difondre que el City vol desballestar el Barça sondejant-ne fins a quatre futbolistes com innocent no imaginar que, en el supòsit que algun d’aquests jugadors fos declarat transferible o no renovés i amb un entrenador que els coneix amb precisió, els citizens estarien en guàrdia per incorporar-los, en competència amb altres grans clubs amb un potencial econòmic semblant. Seria paradoxal, en tot cas (la reflexió és prestada, però compartida), que Guardiola hagués obviat a les sales de premsa l’aplicació del mestratge de Johan Cruyff. El Flaco va eliminar del barcelonisme el victimisme i la justificació mitjançant agents externs, i va ensenyar com dominar l’escenari essent-ne el protagonista. Com Pep al Barça, al camp i al micròfon.

stats