Veure-hi com Valvano, o no
En una conversa recent i inèdita, l’exàrbitre internacional noruec Tom Henning Øvrebø, psicòleg de professió, ha revelat que una de les eines que utilitzava per preparar-se per a un partit provenia de la seva disciplina: la visualització. Øvrebø imaginava situacions que probablement es podien donar en el matx per definir com havia de reaccionar en cadascuna. Sobre la gespa, hi podien intervenir molts altres factors. En referència al recordat Chelsea-Barça del 2009, ha admès que l’extrema rigorositat amb què va voler seguir les directrius del comitè d’àrbitres de la UEFA, en relació a la pressió del públic i els futbolistes, possiblement el va penalitzar.
Una de les fites més recordades de l’esport nord-americà és el triomf de l’equip de la universitat de North Carolina State en el torneig nacional de bàsquet de la NCAA del 1983. Van superar a la final, i literalment contra tots els pronòstics, la Universitat de Houston, on jugaven uns tals Clyde Drexler i Hakeem Olajuwon. L’entrenador dels inesperats wolfpacks era Jim Valvano, fill de napolitans, que va morir de càncer als 47 anys deixant un exemple de determinació i fermesa. Valvano va inculcar als seus jugadors, des del primer dia de convivència mútua, que el seu objectiu era fer-los, de nou, campions nacionals. “Ens va pintar un retrat perfecte i ens va dir «Si us puc fer veure el que jo veig, somiar el que jo somio, ho assolirem»”, va relatar el pivot Thurl Bailey en un documental de l’ESPN. En un entrenament,Jimmy V va fer pujar els jugadors a collibè els uns dels altres per tallar, com fan els campions, la xarxa de les cistelles.
L’exemple de Valvano inspira avui tècnics d’aquí, que animen els seus equips a imaginar com serà el gol que els donarà un títol o un ascens, com ho celebraran, quin aspecte presentarà l’estadi. La simulació repetida de situacions possibles genera al cervell - asseguren els psicòlegs esportius- comportaments semblants al d’un somni: allò que se somia no és real, però el cervell actua com si ho fos. Recollint una reflexió de l’analista de Catalunya Ràdio Francesc Cargol, la feina del Girona en l’estratègia no seria tan efectiva sense la precisió de Granell, la potència de Stuani o l’habilitat de Portu. Però sense fixar una imatge prèvia, la transposició al partit seria més difícil.
Hi ha entrenadors, però, que cultiven la confiança dels seus jugadors a través de l’empirisme pur i dur: el rival optarà per A, nosaltres respondrem amb B. La visualització també té els seus vessants perillosos, de fet. Què van imaginar els futbolistes del Sevilla, tot i estar vencent el Barça per 2 a 0 en duel de Lliga, quan van veure que Messi entrava al camp i el Sánchez Pizjuán callava? La ment pot propulsar cap a la glòria o cap a l’infern, en l’esport com en la vida.
