Viva Fiorenza!
En qualsevol dels aperitivo cena que ofereixen molts establiments de Florència a l’hora del dopolavoro, hom pot debatre sobre el turisme de masses, el porco governo o quan tornarà a jugar Giuseppe Rossi. Però d’uns anys ençà, amb un Negroni a la mà també s’enraona sobre la degradació del calcio storico florentí, una icona monumental: no en volum, però sí en tradició i simbologia. Els nadius defensen aferrissadament que els reglaments del futbol i el rugbi són evolucions del que va redactar Giovanni Bardi el 1580: una pilota, vint-i-set contendents, la Piazza della Santa Croce com a escenari i la missió de ficar l’esfèrica a la xarxa del rival per qualsevol mitjà. Àrbitres i capitans tenen l’encàrrec de mantenir ben traçada la ratlla que separa l’agonisme èpic de la violència gratuïta, però en els tornejos del present segle s’han revelat incapaços de fer-ho.
En l’última dècada, dues edicions s’han interromput per baralles greus entre calcianti o actes d’indisciplina, i els decrets de l’autoritat local -des d’anul·lar el caràcter competitiu dels duels fins a rastrejar els antecedents penals dels participants- no han estat ni ben rebuts ni efectius. Arran de la suspensió del torneig del 2014, el joc cosí del harpastum romà, símbol de befa i resistència durant el setge de les tropes de Carles d’Habsburg, i que s’havia disputat damunt del glaç hivernal de l’Arno, va esdevenir motiu d’inquietud per als nadius i per al seu jove sindaco, Dario Nardella. Era com si haguessin aparegut cristalls de gel en un gelat de la casa Vivoli, veïna de la Santa Croce. Com si cap cotxe avancés en contínua els turistes distrets a la Strada Chiantigiana, no gaire distant del revolt on es va matar Artemio Franchi. Com si el camió blau de la RAI, que duia la bona nova de la radiodifusió a la Itàlia pagesa de postguerra, no hagués fet parada a les viles del Chianti. Com uns pici alla senese servits sense el pa fregit ratllat. Com si la Feltrinelli de Pisa tanqués el seu pati ombrívol, ideal per a la lectura estival.
Així com el feixisme va rescatar el calcio storico el 1930, pel quatre-cents aniversari de la Partita dell’Assedio, autoritats i practicants l’han reviscolat obeint les regles de Bardi i jugant per Carnaval. Dimarts passat, dos conjunts de velles glòries van retrocedir al 17 de febrer del 1530 per encetar l’Anno del Calcio Storico, i ja es preparen noves normes per al torneig de Sant Joan: s’ha proposat la limitació de calcianti forans, una reducció de jugadors per bàndol i l’establiment d’un límit de possessió. Més espectacle esportiu, però més genuí, per omplir de significat el seu himne: Viva Fiorenza e Fiorenza vivrà.
