La bombolla dels vestidors
El periodisme esportiu ha interioritzat, fins a tolerar-lo tàcitament, el menyspreu professional. Aquí els teòrics han atribuït als diaris esportius una funció anàloga a la del sensacionalisme anglès, que busca fora de l’esport el que se li nega a dins, però la reacció local a la bunquerització ha estat diferent per tova. Mentre alguns mitjans paguen per la concessió d’entrevistes, es repeteix una significativa assistència massiva i acrítica a xous publicitaris que voregen la humiliació. Qui els convoca, sovint per encàrrec de multinacionals de material esportiu, pot seleccionar els mitjans convidats en funció dels que es creu que contribuiran millor a difondre el producte. Si no es permet l’accés posterior al protagonista, s’arriba a negar als mitjans l’opció d’interrogar-lo, i es reserva el dret a un col·lega de professió, llogat per ser l’speaker, que ha d’equilibrar la set de titulars dels companys i l’asèpsia requerida pels organitzadors. “Es poden prendre imatges de l’acte”, indiquen a les convocatòries. I quin sentit té el muntatge, si no?
La tertúlia com a recurs, la polèmica com a fil conductor, la declaració i contradeclaració han mutat en el peix que es mossega la cua a les sales de premsa. L’entrenador -hi ha estudis que en donen fe- respon a gust les qüestions sobre futbol i s’inquieta si li demanen per temes extraesportius. Amb trenta anys, i després de deu d’ofici, Julien Gourbeyre, periodista i preparador físic d’un equip de la regió de Lió, va canviar el desengany per un projecte vital. “Eren cada dia les mateixes preguntes, les mateixes respostes, la sensació desesperant de moure’s en les coses superficials, efímeres. I em vaig adonar que els educadors dels clubs, els voluntaris, llegien poca premsa esportiva perquè hi havia una clara diferència entre el contingut dels diaris i el que volien llegir aquesta gent, apassionats del futbol”, va explicar el 2010. Així va néixer Vestiaires, una revista bimestral que no es ven al quiosc però que en dos anys de vida ja tenia sis mil subscriptors. A través d’articles pedagògics, la publicació vol ser una eina d’ajuda per a entrenadors de tots els nivells i en tots els aspectes del joc, tàctic, tècnic i psicològic. Però, a més, la simpatia que ràpidament va generar la iniciativa va fer que Zinedine Zidane, Laurent Blanc i Frank de Boer concedissin a Vestiaires entrevistes d’un gran valor periodístic i futbolístic, que s’han recopilat en un llibre. Zizou comenta que la seva filosofia és “saber dominar la pilota i poder encadenar diverses accions tècniques sobre el camp”; Blanc parla, amb arguments tàctics, del Barça de Guardiola com “el millor equip de la història”; De Boer explica l’evolució del mètode formatiu de l’Ajax. Una publicació humil però sòlida i que venç un dogma que afavoreix l’estancament en la intranscendència: “Això, a la gent, no li interessa”.
