Vendre’s el gust i les ganes

El cercle econòmic de les competicions europees de futbol no és del tot virtuós. Per ara, dels vint-i-sis equips que s’han assegurat la participació a la pròxima fase de grups de la Champions, disset repeteixen presència. Si bé sempre hi ha excepcions, disputar aquest torneig aporta una important injecció econòmica als conjunts classificats, que contribueix no només a un avantatge esportiu, sinó també a la inflació en l’import dels traspassos i en els salaris, en un context de competitivitat ferotge entre entitats i entre esportistes. En el cas del Barcelona, amb una massa salarial que en l’exercici passat va elevar-se fins al 84% dels ingressos ordinaris, alguns jugadors han fet saber ipso facto, de manera més o menys barroera, que es posaven a la cua per reclamar una millora contractual poc després que l’obtingués un company.

Tot plegat planteja un repte no tan sols a l’àrea econòmica del club, sinó també a l’esportiva. Si es té en compte que el salari net, sense variables, d’un jugador del Barça no baixa en cap cas d’un milió i mig d’euros, el futbolista blaugrana més mal pagat seria el més ben remunerat en deu dels vint equips que han militat aquesta temporada a la primera divisió italiana, entre els quals la Fiorentina, la Sampdoria o el Torí, segons xifres del setmanari Panorama. André Gomes, per a qui el Barça i els seus representants han negociat una sortida, percep, segons diverses fonts, una quantitat pròxima als quatre milions d’euros: només el Juventus, l’Inter, el Milan i el Roma ingressen xifres semblants als comptes dels seus millors jugadors, i a França la fitxa del portuguès entraria en un top 20 que monopolitzen el París Saint-Germain, el Mònaco i els Olympiques. El cas de Gomes és significatiu en tant que el Barça confiava en una revalorització del jugador després d’un Mundial que, finalment, no jugarà: de no admetre més que la venda s’ha passat a valorar la cessió amb opció de compra. En aparença, el FC Barcelona torna a veure com el penalitza ser el club del món que paga més bons sous, segons un estudi de la web especialitzada Sporting Intelligence. Es pot confeccionar un onze amb els jugadors que el Barça ha venut o cedit aquesta temporada, a part de Neymar: Masip; Douglas, Mascherano, Marlon, Mathieu; Samper, Arda, Rafinha; Deulofeu, Munir i Tello. Només un (Mathieu) ha militat en un equip de Champions, l’Sporting de Portugal. Per una alineació que va costar gairebé cent milions d’euros, se n’han ingressat poc més de deu. Però, a l’altra banda, el Madrid ha percebut 128 milions per nou futbolistes, cinc dels quals han disputat la màxima competició europea aquest any: Morata, Danilo, James, Coentrão i Pepe. El club blanc, el tercer millor pagador del futbol mundial, ha sabut col·locar jugadors de qui podia prescindir a clubs que se’ls podien permetre. ¿I si no fos només qüestió de salaris?

Etiquetes